Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de agosto, 2015

147. El camp de L’Antoniana, 80 anys d’història ciutadana

Ara Balears, 23 d’agost de 2015 En dates recents hem sabut que l’Ajuntament de Palma remodelaria a principis de l’any 2016 el vell camp de futbol palmesà de L’Antoniana per instal·lar-li gespa artificial, una bona notícia per a tot el teixit social i esportiu de la seva barriada que ha nascut i crescut al voltant de la seva presència. Amb tot, la modèstia i la petitesa de les seves instal·lacions (apart de la singularitat de ser l’únic camp de terra que queda a la ciutat des de fa anys), no amaguen una fet que distingeix L’Antoniana de la resta de camps de la ciutat: la seva condició de camp degà de Ciutat. Després de la recent desaparició del Lluís Sitjar (inaugurat el 1945) el seu deganat s’ha vist incrementat perquè només Son Malferit (1959) i l’ Estadi Balear (1960) se li acosten, però, a gran distància.  Les cròniques a la premsa se’n feien ressò: el primer de gener de l’any 1935, en temps de la Segona República, va tenir lloc la inauguració del camp de la societat Jove

146. Gabriel Cifre Borràs, un heroi anònim del nostre l’esport

Ara Balears, 12 d’agost de 2015 La història està plena de protagonistes anònims que no han pogut (o no han sabut) reclamar la seva part de protagonisme, o que varen apartar-se de la primera línia per motius que mai sabrem. N’han hagut que la seva transcendència ha estat enorme i ni ells mateixos han estat conscients, que varen esser oblidats injustament i el seu rastre s’ha perdut en la foscor del temps. És el cas de Gabriel Cifre Borràs (1894-1993), un humil oficial dels tallers de la companyia Isleña Marítima del Moll Vell de Palma. Veí de la barriada de Pere Garau , va ingressar en la companyia naviliera i allà va treballar-hi fins la seva jubilació, l’any 1957.  Sabem que Cifre va entrar a treballar a la Isleña Marítima a principis del 1920, un any de profunds canvis socials. Feia uns mesos que havia entrat en vigor l’anomenat Decret de la Jornada de vuit horesdel llavors president del govern, el Comte de Romanones, que permetia als treballadors gaudir d’un temps lliure fi