Diari de Balears, 8 d'abril de 2008
Última Hora, 2 de maig de 2008
He assistit a les Jornades dedicades
A la poesia de Maria Antònia Salvà,
Dona de llinatge i poetessa de nom.
Acudí per son renom, cercant viatge
De bondat i dolç remor, melosia
I seuada tendrinor, miratge i veritat.
Res més restava en oir sos mots,
Si no exhalar sospiralls de clarinor,
En sentir els profunds i incisius batecs,
Que pic a pic esmolaven la pedrosa grisor
De la ignorància satisfeta, ara esguerrada,
Amb el rusc del roent i remot robí.
Tres dies de jornades, devot cenacle
I retuda deixeblesa, honrós privilegi
Essent qui peca golafre per la paraula.
Amb verbollor, recitança i glosia
D'entusiastes amants que s'extasien
Devora preuat tresor d'ambrosia.
Tot sentir la paraula era feta mel,
Música falera, aliment de fraula,
Estant a Sa Llapassa de Llucmajor.
Possessió de joia i de venturor,
Arrelada en la ruinor del temps viscut
Romàs en la vera llum dels manuscrits.
Jaç poetejat, teranyinat per sa troca
Que enteixina aquesta irreal infinitat.
Mons amagats sota sa mateixa sona,
Encolomats i fruïts per poetes reus
De son alè, de son manament hereus
I àgores del present, en versos invocats.
Pres per Madò Salvà, no veia ma crida
Mai tan sentida fora de mon cor,
Del prec d'enuig que lloa la seva lira,
Forassenyat desig de pus vida voler
Per mor de qui, essent finat llur cos,
Reviu del combat i son embat ens crida!
Última Hora, 2 de maig de 2008
He assistit a les Jornades dedicades
A la poesia de Maria Antònia Salvà,
Dona de llinatge i poetessa de nom.
Acudí per son renom, cercant viatge
De bondat i dolç remor, melosia
I seuada tendrinor, miratge i veritat.
Res més restava en oir sos mots,
Si no exhalar sospiralls de clarinor,
En sentir els profunds i incisius batecs,
Que pic a pic esmolaven la pedrosa grisor
De la ignorància satisfeta, ara esguerrada,
Amb el rusc del roent i remot robí.
Tres dies de jornades, devot cenacle
I retuda deixeblesa, honrós privilegi
Essent qui peca golafre per la paraula.
Amb verbollor, recitança i glosia
D'entusiastes amants que s'extasien
Devora preuat tresor d'ambrosia.
Tot sentir la paraula era feta mel,
Música falera, aliment de fraula,
Estant a Sa Llapassa de Llucmajor.
Possessió de joia i de venturor,
Arrelada en la ruinor del temps viscut
Romàs en la vera llum dels manuscrits.
Jaç poetejat, teranyinat per sa troca
Que enteixina aquesta irreal infinitat.
Mons amagats sota sa mateixa sona,
Encolomats i fruïts per poetes reus
De son alè, de son manament hereus
I àgores del present, en versos invocats.
Pres per Madò Salvà, no veia ma crida
Mai tan sentida fora de mon cor,
Del prec d'enuig que lloa la seva lira,
Forassenyat desig de pus vida voler
Per mor de qui, essent finat llur cos,
Reviu del combat i son embat ens crida!