Ir al contenido principal

59. Iraq i la frontera com a límit

Última Hora, 16 d'abril de 2008
Diari de Balears, 19 d'abril de 2008

Iraq és notícia des de fa cinc anys, i la situació no fa altra cosa que empitjorar. La destitució de Sadam Hussein fou una millora momentània, però enverinada: els diversos grups religiosos i ètnics, sense el jou d'un poder dictatorial que els controlés, han convertit el país en un camp de batalla agreujat pel terrorisme islàmic. La guerra civil no declarada és tàcita, amb centenars de morts cada setmana. Alguns càlculs xifren en més d'un milió els iraquians morts des de la invasió nord-americana: esfereïdor.

En aquest cas i en molts d'altres, hi ha un tema que no es qüestiona: la integritat de l'estat i la immobilitat de les fronteres. Per què no es planteja dividir el seu territori per intentar solucionar el conflicte? No pot existir un estat kurd al nord, un central de creença sunní, i un altre al sud pels xiís? L'Iraq nasqué de la derrota de l'Imperi Turc al final de la Primera Guerra Mundial, on les potències vencedores (Gran Bretanya i França) trinxaren el seu territori amb línies rectes per a formar protectorats colonials. Una divisió així, que ignorava pobles i cultures mil·lenàries, no pot replantejar-se?

És necessari veure com xiís i sunnís es dessagnen pel poder? Què hi pinten els kurds, sempre marginats o reprimits, si volen un estat propi? No entenc aquest culte a la frontera política. Tanta por hi ha a encetar un procés de revisió de fronteres? Moure, eliminar o crear fronteres no és la solució definitiva; però ajudaria a repartir quotes de poder entre col·lectius antagònics, impossibles de conciliar en compartir un mateix estat.

Hi han dotzenes de casos: les matances a la regió de Biafra (Nigèria) als anys seixanta, a Darfur (Sudàn) des dels anys vuitanta, o des de fa deu anys les matances interètniques al Congo (antic Zaire) amb més de quatre milions de morts... Totes, fruit de "conflictes interns". Que potser els morts són diferents i les atrocitats menors en produir-se dins entitats polítiques artificials? Recordo que l'expresident Aznar, després de la guerra de Bòsnia, va dir que "calia preservar la cohesió territorial de Iugoslàvia". Davant aquell drama humà, res més importava? Per què ens donen per fet que la frontera és intocable, excloent-la de qualsevol debat? Fins quan es mantindrà aquest "ordre" internacional?