Diari de Balears, 8 de març de 2008
Fa temps que la nostra democràcia està malalta. Molts ciutadans deixen de votar la seva opció política preferida per combatre la menys desitjada. Molts abandonen opcions minoritàries per a sumar-s'hi a la majoritària menys dolenta que eviti "mals majors". La participació ha deixat de ser una festa de la democràcia, per convertir-se en una convocatòria de la por.
Les llistes tancades al Congrés han perpetuat personatges que no serien acceptats ni en els seus mateixos partits (si aquests fossin realment democràtics). Els debats duts a terme a les diferents televisions han estat un model de pantomima, en els quals la imatge i les estratègies per guanyar el rival (no convèncer-lo) a força de monòlegs i de persuasió han substituït els continguts i el contrast d'idees amb voluntat d'entesa.
El dany sociològic que això ha causat els darrers anys costarà molt recuperar-lo. La dialèctica usada per determinada classe política i mitjans de comunicació han dinamitat (si no prostituït) conceptes com llibertat, diàleg, tolerància o democràcia; i són un exemple llastimós per les noves generacions per la seva manca de pedagogia i bon exemple.
S'ha abandonat la persuasió mitjançant la paraula, la pluralitat d'idees i matisos com a riquesa intel·lectual, la dialèctica com un art, la política com un servei, la res pública com un privilegi. Molts ciutadans, entre ells gent de gran cultura i nivell intel·lectual, entrant en el terreny polític es transformen en bèsties. Molts han radicalitzat de manera irreconciliable les seves idees, l'autoreflexió i l'autocrítica s'han perdut, apareixen els dogmatismes i la intolerància, i es demonitza qui pensa diferent. L'exemple de la transició política ja és història.
El pitjor de tot és que només els podem votar cada quatre anys... i tampoc ens podem pronunciar "lliurement". Condicionats pel vot útil, l'antivot, pel foment de la por, de l'odi i la visceralitat, per la desinformació o sobreinformació (manipulada), per l'excés d'imatge i l'escassesa d'idees, tot fa que ens vegem "obligats" a votar com un deure de supervivència davant "l'apocalipsi" que pot esdevenir-s'hi.
El nostre vot, entès com un exercici de llibertat individual conscient i reflexiva, s'ha esvaït. Fa temps que l'esperit de la nostra transició democràtica es va desvirtuar, perquè seguim vivint en una democràcia de transició.
Fa temps que la nostra democràcia està malalta. Molts ciutadans deixen de votar la seva opció política preferida per combatre la menys desitjada. Molts abandonen opcions minoritàries per a sumar-s'hi a la majoritària menys dolenta que eviti "mals majors". La participació ha deixat de ser una festa de la democràcia, per convertir-se en una convocatòria de la por.
Les llistes tancades al Congrés han perpetuat personatges que no serien acceptats ni en els seus mateixos partits (si aquests fossin realment democràtics). Els debats duts a terme a les diferents televisions han estat un model de pantomima, en els quals la imatge i les estratègies per guanyar el rival (no convèncer-lo) a força de monòlegs i de persuasió han substituït els continguts i el contrast d'idees amb voluntat d'entesa.
El dany sociològic que això ha causat els darrers anys costarà molt recuperar-lo. La dialèctica usada per determinada classe política i mitjans de comunicació han dinamitat (si no prostituït) conceptes com llibertat, diàleg, tolerància o democràcia; i són un exemple llastimós per les noves generacions per la seva manca de pedagogia i bon exemple.
S'ha abandonat la persuasió mitjançant la paraula, la pluralitat d'idees i matisos com a riquesa intel·lectual, la dialèctica com un art, la política com un servei, la res pública com un privilegi. Molts ciutadans, entre ells gent de gran cultura i nivell intel·lectual, entrant en el terreny polític es transformen en bèsties. Molts han radicalitzat de manera irreconciliable les seves idees, l'autoreflexió i l'autocrítica s'han perdut, apareixen els dogmatismes i la intolerància, i es demonitza qui pensa diferent. L'exemple de la transició política ja és història.
El pitjor de tot és que només els podem votar cada quatre anys... i tampoc ens podem pronunciar "lliurement". Condicionats pel vot útil, l'antivot, pel foment de la por, de l'odi i la visceralitat, per la desinformació o sobreinformació (manipulada), per l'excés d'imatge i l'escassesa d'idees, tot fa que ens vegem "obligats" a votar com un deure de supervivència davant "l'apocalipsi" que pot esdevenir-s'hi.
El nostre vot, entès com un exercici de llibertat individual conscient i reflexiva, s'ha esvaït. Fa temps que l'esperit de la nostra transició democràtica es va desvirtuar, perquè seguim vivint en una democràcia de transició.