Ir al contenido principal

35. Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

Diari de Balears, 21 de novembre de 2007
Última Hora, 25 de novembre de 2007
Diario de Mallorca, 26 de novembre de 2007

El sentiment de pertinença a un territori o nació pot ser més o menys complex i polivalent, sense ser contradictori. A les Illes he pogut observar que tothom se sent del seu municipi, de la seva illa, i potser de la seva comarca. Però més enllà, ve el problema. Uns (la majoria) se senten espanyols (una altra cosa seria especificar quina mena d'Espanya voldrien). Altres (la minoria) se senten pertanyents als Països Catalans. Finalment, hauria un tercer grup que no es manifestaria. Però, qui se sent "balear"? pel que veig, és un concepte mancat de contingut si mai va existir.

La insularitat afavoreix la manca d'identitat col·lectiva, però tanmateix hauria d'haver algun tipus de vincle amb contingut ideològic que identifiqués l'arxipèlag com un ens real. La denominació "Islas Baleares" fou totalment artificial, basant-se en un criteri més geogràfic que històric (menystenint l'arxipèlag pitiús), en tractar-se d'una denominació imposada des de Madrid amb la divisió en províncies de 1833. Això explica la poca fortuna que la denominació va tenir.

Recentment, els consells insulars i el seu desplegament han sintonitzat plenament amb el caràcter de cada illa; però han posat de manifest que el Govern autonòmic és una institució encara llunyana, més gestora que representant d'una identitat concreta, sobretot enfora de Mallorca. I per si no hagués suficient, el concepte "balear" se l'han apropiat minories gonellistes per a representar una suposada "llengua i cultura balear", en resposta a una inexistent invasió catalana que no veig per enlloc, i que en el fons és una continuació de la connotació provincial i centralista del terme "Baleares".

En definitiva: actualment, no pots parlar de poble o cultura balear. Uns et diran que això no existeix, ni ha existit mai. Altres, et prendran per un d'aquests il·luminats que defensa "sa llengo baléà" expressant-se en castellà. Aleshores, què som en conjunt? què podem dir més enllà de les illes, si cada illot va a la seva i no vol saber res dels altres? I sobretot, com ens hauríem de dir? Regne de les Mallorques? Arxipèlag Balear-Pitiús? No seria possible refer el concepte "balear" amb un nou contingut? Ser políticament correcte en aquest arxipèlag és francament difícil. Després ens queixem de la manca de veu que tenim a Madrid. Però com la podem tenir, si ni tan sols sabem que som?

A Canàries hi han set illes, i fa anys que les forces regionals de cada illa van juntes als comicis com Coalición Canaria. Tenen presència al Congrés i al Senat i ha pactat amb governs del PP i del PSOE, presideixen el govern autonòmic, tenen cabildos insulars i batles a grans ciutats. I aquí? tenim quatre forces illenques només a Mallorca, barallades entre sí, i totes minoritàries. Discutim si volem mallorquinisme, regionalisme, nacionalisme, sobiranisme o Països Catalans. A la resta d'illes el seu pes és testimonial. Han hagut de passar 30 anys de democràcia per tenir el primer senador. I sobretot, cada illa va pel seu compte. Si no som Balears, què volem ser a Madrid?