Diari de Balears, 6 d'agost de 2007
Les diferents forces polítiques se'n van de vacances amb una situació ben diferent a la de fa dos mesos. No només pel canvi de govern i a totes les institucions importants (excepte a Menorca), sinó per les renovacions de fons. La fugida de Jaume Matas i la retirada gradual de Maria Antònia Munar deixarà a Francesc Antich com l'últim referent d'una generació, i responsable de culminar el traspàs de poder a una nova classe política, jove i moderna, hereva dels fills del franquisme i la transició.
El partit que ha comés la renovació amb força han sigut els propis socialistes. Només cal veure els caps visibles de la nova administració de les illes: Joana Barceló (Consell de Menorca), Aina Calvo (batlessa de Palma), Francina Armengol (Consell de Mallorca), i Lurdes Costa (batlessa d'Eivissa). Els àngels d'en Xisco. Una paritat inqüestionable, amb dues presidentes i dues batlesses de capitals de quatre possibles. La renovació també ha sigut majoritària, ja que només Joana Barceló i Artur Bagur segueixen al consell i la batlia de Maó, respectivament. El problema pendent del partit és aconseguir una militància nombrosa com la dels populars i marcar l'agenda política amb un discurs fort i alhora tranquil, treballant molt la qüestió comunicativa: cal vendre la discrepància com fruit del diàleg, i fer de la diversitat de forces polítiques font de riquesa ideològica.
D'això en sabia molt el govern anterior (i els mitjans afins), en sentit invers i molt agressiu. Els populars es troben amb una renovació forçosa, més enllà de qüestions de paritat o de noves generacions. L'abrupta desaparició de Matas i la pèrdua de totes les institucions importants obliguen a portar sàvia nova, i no caure en l'error de romandre amb els mateixos noms durant els pròxims anys. Noves idees i nous projectes de futur són la millor recepta, que difícilment tindran cabuda si el partit continua mirant al passat i perdent contacte amb les seves bases, que tanmateix són el futur. Des del poder municipal el partit pot revifar: ja sigui amb sàvia nova (Antoni Pastor a Manacor, José Ramón Bauzà a Marratxí), o amb velles receptes (Pere Rotger a Inca). O caure totalment en mans de El Mundo i Carlos Delgado, i els seus "sin escrúpulos".
Unió Mallorquina es troba amb una situació paradoxal. Tot i tenir a Maria Antònia Munar com a líder indiscutible, es troba rodejada gairebé exclusivament per homes, la seva contribució a la paritat del govern ha sigut molt escassa, i gairebé tots els batles uemites són homes. En tot cas, el partit es troba en un moment previ "de trampolí".
Les diferents forces polítiques se'n van de vacances amb una situació ben diferent a la de fa dos mesos. No només pel canvi de govern i a totes les institucions importants (excepte a Menorca), sinó per les renovacions de fons. La fugida de Jaume Matas i la retirada gradual de Maria Antònia Munar deixarà a Francesc Antich com l'últim referent d'una generació, i responsable de culminar el traspàs de poder a una nova classe política, jove i moderna, hereva dels fills del franquisme i la transició.
El partit que ha comés la renovació amb força han sigut els propis socialistes. Només cal veure els caps visibles de la nova administració de les illes: Joana Barceló (Consell de Menorca), Aina Calvo (batlessa de Palma), Francina Armengol (Consell de Mallorca), i Lurdes Costa (batlessa d'Eivissa). Els àngels d'en Xisco. Una paritat inqüestionable, amb dues presidentes i dues batlesses de capitals de quatre possibles. La renovació també ha sigut majoritària, ja que només Joana Barceló i Artur Bagur segueixen al consell i la batlia de Maó, respectivament. El problema pendent del partit és aconseguir una militància nombrosa com la dels populars i marcar l'agenda política amb un discurs fort i alhora tranquil, treballant molt la qüestió comunicativa: cal vendre la discrepància com fruit del diàleg, i fer de la diversitat de forces polítiques font de riquesa ideològica.
D'això en sabia molt el govern anterior (i els mitjans afins), en sentit invers i molt agressiu. Els populars es troben amb una renovació forçosa, més enllà de qüestions de paritat o de noves generacions. L'abrupta desaparició de Matas i la pèrdua de totes les institucions importants obliguen a portar sàvia nova, i no caure en l'error de romandre amb els mateixos noms durant els pròxims anys. Noves idees i nous projectes de futur són la millor recepta, que difícilment tindran cabuda si el partit continua mirant al passat i perdent contacte amb les seves bases, que tanmateix són el futur. Des del poder municipal el partit pot revifar: ja sigui amb sàvia nova (Antoni Pastor a Manacor, José Ramón Bauzà a Marratxí), o amb velles receptes (Pere Rotger a Inca). O caure totalment en mans de El Mundo i Carlos Delgado, i els seus "sin escrúpulos".
Unió Mallorquina es troba amb una situació paradoxal. Tot i tenir a Maria Antònia Munar com a líder indiscutible, es troba rodejada gairebé exclusivament per homes, la seva contribució a la paritat del govern ha sigut molt escassa, i gairebé tots els batles uemites són homes. En tot cas, el partit es troba en un moment previ "de trampolí".