Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de 2009

132. La manifestació ciutadana contra la corrupció

Diari de Balears , 15 de desembre de 2009 Diario de Mallorca, 16 de desembre de 2009 Veu de Sóller , 18 de desembre de 2009 Setmanari Sóller , 19 de desembre de 2009 Última Hora, 19 de desembre de 2009 Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat dissabte 12 de desembre. A la concentració, prevista al Passeig del Born, s'hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Hi convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals. L'ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l'exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila. Espontàniament

131. Les IV Jornades d’estudis locals de Sóller

Veu de Sóller , 20 de novembre de 2009 Setmanari Sóller , 21 de novembre de 2009 Diari de Balears , 22 de novembre de 2009 Última Hora, 5 de desembre de 2009 Com ja ve essent habitual a aquestes alçades de l’any per quart any consecutiu, el 6 i 7 de novembre varen tenir lloc les Jornades d’estudis locals de Sóller. Enguany s’han presentat 22 treballs, mantenint la participació habitual. Les comunicacions presentades afavoriren el coneixement de tot tipus de primícies documentals fruit de la tasca dels ponents, així com gaudir de l’apassionant exercici d’intercanvi de dades i materials en el decurs de les sessions amb el públic assistent i entre els mateixos investigadors. Després de quatre anys pot dir-se que el projecte de les jornades és un èxit. La implicació dels sollerics garanteix que les jornades es mantinguin vives, gràcies a un públic ampli i participatiu i uns investigadors autòctons (a més d’amateurs) que signen gairebé en un 100% els treballs presentats. Dins el cal

130. La revolució circulatòria de Palma

Diari de Balears , 15 de novembre de 2009 El Mundo-El Día de Baleares, 16 de novembre de 2009 Última Hora, 19 de novembre de 2009 Diario de Mallorca, 26 de novembre de 2009 Enguany Palma es troba immersa en un caramull d’obres que no semblen tenir fi. El Plan E ha afavorit una allau d’intervencions que, sense el seu finançament, haurien estat posposades indefinidament per manca de doblers. Però un dels temes més interessants i innovadors en les actuacions omnipresents a Ciutat és el replantejament viari afegit. En particular, em crida molt l’atenció la vertebració i condicionament de dues rondes de circumval·lació viària que complementaran el trànsit de les Avingudes. Un primer anell viari, en sentit ponent, serà importantíssim. El format pels carrers avinguda Argentina, Balanguera, Andreu Torrens, José Alemany Vich, Ausiàs March, Jaume Balmes, Josep Darder i Reis Catòlics (i Brotad en un futur). El seu arranjament per aconseguir un cinturó que descongestioni les Avingudes ser

129. Curso del 63, una pantomima del 15

El Mundo-El Día de Baleares, 3 de noviembre de 2009 Diario de Mallorca, 11 de noviembre de 2009 Última Hora, 24 de noviembre de 2009 Última Hora, 26 de diciembre de 2009 Tuve oportunidad de ver el programa "Curso del 63" y pronto me di cuenta del macabro espectáculo que se nos ofrece. Un profesorado de corte autoritario y desagradable, muy caricaturesco e impostado, pero que más o menos da el efecto pretendido. Al ver a los alumnos internos me di cuenta de que todos son del mismo patrón: extracción social casi marginal, escasa formación, lenguaje pobre y soez, desconocedores de normas y responsabilidades, e ingobernables por sus padres (cuyos testimonios lo justifican plenamente). Y que encima son presentados como “muestra general” (?) de las nuevas generaciones. Casi tiene más de reformatorio que de internado. El programa consigue un efecto subversivo: nos lleva sutilmente a la conclusión de que la mano dura es la mejor receta para unas generaciones salidas de la en

128. Universitat, radiotelevisió i 2016. Cultura, educació i projecció exterior a Sóller

Diari de Balears , 27 d’octubre de 2009 Veu de Sóller , 30 d’octubre de 2009 Última Hora, 6 de novembre de 2009 Aquí teniu tres pinzellades que, segons el meu humil criteri, haurien de ser claus per al desenvolupament futur de Sóller a través dels seus principals potencials: cultura, educació i projecció exterior. Primer: la necessitat d’un centre universitari actiu i funcional. Als darrers anys, les activitats organitzades o coparticipades per la UIB al centre universitari de Sóller són pràcticament inexistents, comparades amb la intensa activitat de que gaudeixen altres centres de l’illa (en especial destaquen els de Campos, sa Pobla i Llucmajor, que mantenen una activitat constant). Part d’aquest dèficit pot ser degut a la manca d’una seu pròpia i adequada, disgregada entre el Centre d’Informació Jove i la Biblioteca. Caldria que aviat el centre universitari tingués unes instal·lacions pròpies i funcionals on, per posar alguns exemples, poguessin organitzar-se de manera estab

127. El sistema Trichromie Gaumont i la Mallorca de 1912-1913

Veu de Sóller , 9 d'octubre de 2009 Diari de Balears , 14 d'octubre de 2009 El proper 19 d'octubre, al MOMA (Museu d'Art Modern de Nova York) s'exhibirà la pel·lícula "Trichromie!" , selecció de filmacions realitzades entre els anys 1912 i 1913 amb Trichromie (o Chronochrome), protosistema de filmació en color enginyat pel cineasta francès Louis Gaumont. La iniciativa corre a càrrec de la companyia Gaumont, que cada any presenta una mostra restaurada del seu fons documental a l’arxiu Gaumont-Pathé. Hi ha una quarantena de filmacions amb aquest sistema, però encara avui dia només se'n coneixen un parell. A diferència d'altres sistemes de l'època (com el Kinemacolor de 1906), el Trichromie destaca per una gran qualitat cromàtica i de definició d'imatge, i per a nosaltres té un interès afegit més enllà de l'històric i cinematogràfic. No fou enginyat a Anglaterra o Estats Units sinó a França, un país més proper a la nostra geografia.

126. Can Prunera, llums i ombres

Veu de Sóller , 4 de setembre de 2009 No tinc cap dubte que l'obertura de Can Prunera com a casa-museu és un regal per als amants de l'art. És una joia del modernisme arquitectònic i la seva restauració s’ha fet de manera exemplar. Passejar per les seves dependències de la planta noble i del primer pis suposa tornar enrere en el temps i rememorar en viu l'època gloriosa del Sóller modernista. El seu soterrani, habilitat com a sala d'exposicions temporals, és molt funcional i acollidora, i de la seva gestió futura dependrà la projecció de Can Prunera com a centre artístic de primer ordre. S'ha cuidat fins al mínim detall: mobles, enrajolats, estucats, vidreres... tot denota meticulositat i professionalitat en el seu procés de restauració. Malgrat tot, alguns detalls no acaben de convèncer. Especialment en relació a la seva exposició permanent, allotjada fonamentalment a la segona planta i amb altres obres disseminades per la resta del casal. Fonamentalment aques

125. El misteriós independentisme de ses illes X

Diari de Balears , 25 d’agost de 2009 El passat mes de març el Cercle d’Estudis Sobiranistes va publicar a Catalunya un estudi sociològic del perfil mig de l’independentista català. En ell s’hi reflectien dades molt curioses, com que un de cada tres té el castellà com a llengua materna, o que dos de cada deu han nascut fora de Catalunya, la qual cosa sens dubte trenca molts tòpics. Això fa inevitable preguntar-se quin és el perfil de l’independentista balear, i aquí ens trobem amb un curiós misteri perquè aquest concepte no té el mateix significat per a tots. Ni tan sols pot tenir nom, perquè per a una part d’ells el terme "Balears" és una imposició de l’Estat (tot i procedir ja dels antics foners). Hem de dir "illencs", malgrat el risc de confondre’ns amb els canaris, xipriotes o aleutians. Algú hauria de dir-los que la figura dels ajuntaments la va portar Felip V i que el concepte actual "d ’ Estat" ve del General Franco, sense que l’etimologia n

124. Corrupció, passivitat i radicalisme: les Illes a tres bandes

Veu de Sóller , 31 de juliol de 2009 Setmanari Sóller , 1 d’agost de 2009 Diari de Balears , 16 d’agost de 2009 Aquests són els grans defectes del món polític balear. No hi ha gaire on escollir quan pràcticament tots les opcions polítiques pateixen algun dels tres mals esmentats. Tots tres de naturalesa molt diferent, repartits de manera que ningú no està lliure de culpa. La corrupció és el mal amb més mala premsa, però no pas el més letal. És dins el PP on han aparegut la gran majoria dels casos, encara que a UM -a petita escala però amb similar gravetat- ha repetit els mateixos ítems. Unes conductes immorals i indecents que no són flor d’un dia, ja que s’han generat després d’anys d’un procés que ha afavorit la seva incubació i desenvolupament. Perquè malgrat que siguin una petita minoria els executors finals, per aflorar-ne cal una permissivitat i/o tolerància massiva. En segon lloc, la passivitat ideològica. Un mal difícil de precisar, fonamentat en l’absència d’idees o co

123. El monòlit de sa Feixina, llei sense justícia

Diari de Balears , 29 de juliol de 2009 Al monument de sa Feixina de Palma li queda poc temps de vida. Les passes fetes per Cort els darrers dos anys dirigides a erradicar els darrers vestigis de la simbologia franquista són espaiats i, per alguns, massa lents. Però res a veure amb la paràlisi i desídia dels consistoris anteriors. Artísticament, el monòlit no té cap valor: el seu disseny és tan inexpressiu com enigmàtic. Urbanísticament, té una robustesa i una desproporció de dimensions en un entorn enjardinat que es presumeix amable i d’esplai, a més d’ocupar un espai excessiu. I històricament, va ser aixecat per un règim dictatorial sobradament conegut, en els seus anys més repressius i de major penúria econòmica i social. Aquests factors intensifiquen la missió per la qual el monument va ser construït: intimidar i imposar amb la seva contundent presència els valors dictatorials que s’hi representen. Els defensors de la seva supervivència argumenten que el monòlit fou aixecat

122. El monolito de sa Feixina, ley sin justicia

El Mundo-El Día de Baleares, 21 de julio de 2009 Diario de Mallorca, 27 de julio de 2009 Al monumento de sa Feixina le queda poco tiempo de vida. Los pasos dados por Cort con la simbología franquista son espaciados y tal vez lentos; pero nada que ver con la desidia de consistorios anteriores. Artísticamente no tiene valor: su diseño es inexpresivo y enigmático. Urbanísticamente es robusto y desproporcionado, en un entorno que se presume amable y de esparcimiento, ocupando un espacio excesivo. E históricamente fue levantado por un régimen dictatorial en sus años más represivos y de mayor penuria económica y social. Todo ello intensifica la misión para la que fue construido: intimidar con su presencia e imponer con su presencia los valores dictatoriales que representa. Sus defensores argumentan su homenaje a los fallecidos del buque Baleares . Al contrario: el franquismo utilizó su memoria a mayor gloria de su régimen. Tampoco la suscripción popular es un aval: muchos represaliados

121. TV3 i IB3, un pacte desigual

Diari de Balears , 1 de juliol de 2009 Recentment va passar per les nostres illes la directora general de TV3, Mònica Terribas. En aquesta ocasió, a banda d’atendre els mitjans per les qüestions de rigor relacionades amb la cadena catalana, Terribas va haver d’afrontar un cúmul de preguntes relacionades amb l’anomenat "acord de reciprocitat" entre TV3 i IB3, mitjançant el qual determinats programes de la cadena catalana deixaran de veure’s a les illes -o seran retransmesos per l’ens balear. El pacte ha despertat molts recels. Es parla molt de la llibertat d’elecció de canal com un dret irrenunciable, tot i que que fins ara s’havia mantingut amb una situació "alegal" pendent de resoldre durant vint anys. Però el rerefons del problema és un altre. Si Terribas hagués presenciat després de les eleccions catalanes de 2006 als membres de l’actual tripartit de govern repartir-se el control dels mitjans de comunicació públics com part del seu pacte de govern, s’hagués

120. TV3 e IB3, un pacto entre desiguales

Diario de Mallorca, 19 de junio de 2009 Última Hora, 28 de junio de 2009 Recientemente pasó por nuestras islas la directora general de TV3, Mònica Terribas. Además de atender a los medios por cuestiones relacionadas con la cadena catalana, Terribas tuvo que afrontar un cúmulo de preguntas relacionadas con el llamado "acuerdo de reciprocidad" entre TV3 e IB3, mediante el que determinados programas de la cadena catalana no pueden verse en las islas. Es mucho el recelo que ha despertado el pacto sellado. Se habla mucho de la libertad de elección de canal como un derecho irrenunciable, aunque hasta ahora se basó en una situación alegal por resolver. Pero el problema de fondo es otro. Si Terribas hubiese presenciado después de las elecciones catalanas de 2006 a los miembros del actual tripartito de gobierno repartirse el control de los medios de comunicación públicos como parte de su pacto de gobierno, se hubiese quedado atónita (y seguramente hubiera dimitido). Entonces en

119. Televisió de Mallorca, per a una creixent minoria

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de juny de 2009 Diario de Mallorca, 18 de juny de 2009 Diari de Balears , 19 de juny de 2009 Última Hora, 20 de juny de 2009 Veu de Sóller , 26 de juny de 2009 Que un programa de televisió de les Illes arribi a tres-centes emissions no és gaire habitual a un món comunicatiu dominat per les audiències i la rendibilitat. Va organitzar-se l’emissió núm. 300 al teatre Principal de Palma per celebrar-ho, i calia fer reserva per assistir-hi. Ho vaig deixar fins a darrera hora pensant-me que no seria difícil tenir lloc. El motiu? que la cadena té una escassa audiència, i que el programa s’emet en una franja horària dominada pels grans canals. Però vaig quedar-me fora: tot estava reservat. Vaig pecar de confiança. El programa és De Nit de Neus Albis, i l’emet Televisió de Mallorca. Un mitjà que, en teoria, ningú no veu i no té cap utilitat. Però ves per on van ser capaços d’omplir el Principal només amb les peticions d’assistència de la seva audiència

118. El nacionalisme illenc es mor, víctima dels seus errors

Diario de Mallorca, 2 de juny de 2009 Veu de Sóller , 5 de juny de 2009 Setmanari Sóller , 6 de juny de 2009 Diari de Balears , 8 de juny de 2009 He nascut i viscut a Catalunya, i després de viure quatre anys a les Illes només he vist actituds i experiències frustrants any rere any, mal dirigides i mal resoltes pel nacionalisme illenc. Veig coalicions culminades tard i precipitadament, fa dos anys amb el Bloc i l’any passat amb Unitat, i enguany amb la candidatura per a les eleccions europees la imatge ha estat patètica. I n’hi ha prou amb escoltar les parts (al uníson "nosaltres bons, els altres dolents") per veure que tots en són responsables. El nacionalisme illenc no existeix. És incapaç d’articular-se "insularment", passant d’una submissió (l’espanyola) a una altra (els Països Catalans). No entenc la preeminència dels Països Catalans com a única via per defensar la nostra terra, com si les Illes Balears mai no existissin. La base històrica i cultural és

117. La crueltat de l'oblit, una vergonya col·lectiva

Diari de Balears , 1 de juny de 2009 Veu de Sóller , 12 de juny de 2009 En aparença, la nostra societat sembla ser molt sensible davant les grans tragèdies de la humanitat. Sovint ens colpeix veure els estralls d’una catàstrofe natural, de les pandèmies, o de la fam. També la conscienciació davant la violència de gènere és creixent. Tampoc no dubtem en mobilitzar-nos per buscar les restes d’un/a desaparegut/da, víctima de violència física o violació. Presumim d’ésser solidaris amb les víctimes de dictadures i conflictes armats de qualsevol racó del món com les dictadures de Xile i Birmània, els genocidis de Darfur (Sudan) i Ruanda, de les massacres a Bòsnia i a Txetxènia, etcètera. I no dubtem a exigir la llibertat dels seus oprimits, represaliats i la memòria de les seves víctimes, així com la recerca dels desapareguts per lliurar-los a les seves famílies. Tot en nom de la justícia, de la llibertat i dels drets humans. Tot canvia quan es pronuncien les paraules "Guerra Civi

116. Baleares, al fin con voz propia en las Cortes

Última Hora, 20 de mayo de 2009 Última Hora (Eivissa i Formentera), 21 de mayo de 2009 Tras 32 años de democracia, las islas tienen por primera vez un grupo propio en las Cortes. Se trata del Grupo Territorial formado por los tres miembros del PP en el Senado: Joan Huguet, Joan Fageda y Joana Xamena. La noticia ha pasado casi desapercibida, pero es un hito histórico. Aún habiendo transcurrido más de tres décadas, bienvenida sea esta iniciativa para nuestras islas. Según los protagonistas, la iniciativa ha venido motivada por que Baleares tuviese una voz propia dentro de la Cámara Alta. Según su Reglamento, no es necesario que los diputados pertenezcan a una formación concreta de Baleares, bastando con pertenecer a la circunscripción por la que fueron electos. Además, el Grupo será compatible con la pertenencia a su partido. Huguet será el portavoz oficial y Xamena portavoz adjunta, aunque han precisado que todos ejercerán la portavocía en función del tema tratado. Además, la ex

115. La crueldad del olvido, una vergüenza colectiva

El Mundo-El Día de Baleares, 15 de mayo de 2009 Diario de Mallorca, 18 de mayo de 2009 Nuestra sociedad parece muy sensible ante las grandes tragedias humanas. Nos conmociona ver los estragos de una catástrofe natural, una pandemia, o del hambre. La concienciación ante la violencia de género es creciente. No dudamos en movilizarnos para buscar los restos de un/a desaparecido/da víctima de violencia física o violación. Somos solidarios con las víctimas de dictaduras y conflictos armados de cualquier rincón del mundo como las dictaduras de Chile o Birmania, genocidios en Darfur (Sudán) o Ruanda, masacres en Bosnia o Chechenia, etc. Exigimos la libertad de sus represaliados y la memoria de sus víctimas, la búsqueda de sus desaparecidos para entregarlos a sus familiares. En nombre de la justicia, la libertad y los Derechos Humanos. Todo cambia cuando se pronuncian las palabras "Guerra Civil". La misericordia y la comprensión ante el dolor ajeno desaparecen, y se impone una

114. Palma, ciutat fantasma

Diari de Balears, 30 d’abril de 2009 Última Hora, 26 de juny de 2009 Tot i dur pocs anys vivint a Palma, sentint el testimoni de molts dels seus residents tinc la sensació que Ciutat és una ànima morta, un espectre que deambula sense rumb, una ombra ranquejant d’allò que fou. Els darrers anys, Palma ha assolit tots els defectes d’una gran ciutat i cap de les seves virtuts, on sembla que la ciutadania pateixi una estranya Síndrome d’Estocolm. Foragitada dels seus carrers i avingudes, on d’antuvi la vida al carrer era un calc estès de la Part Forana, a poc a poc reclosa a casa seva amb una barreja d’inconsciència i resignació. La ciutadania ha estat desfilada socialment i abocada a l’individualisme més ranci i conservador, fins el punt de refusar qualsevol iniciativa de canvi que pugui reeixir a la seva ciutat. Només fent memòria amb alguns exemples puntuals, faig palesa aquesta voluntat col·lectiva de deixar fer cap a un desastre tan inevitable com provocat. Són habituals les qu

113. Maria Callas y Roger Alier: la ópera en el Caixafòrum

El Mundo-El Día de Baleares, 19 de abril de 2009 Última Hora, 25 de junio de 2009 El próximo miércoles día 22 de abril, los aficionados a la música clásica (más concretamente, a la ópera) tenemos una cita ineludible en el Caixafòrum de Palma. Un acontecimiento por partida doble que, para los melómanos y contumaces entusiastas del arte lírico, merece la máxima relevancia posible y no puede pasar desapercibido bajo ningún concepto. Dentro del ciclo de conferencias “Grans dones, grans valors” podremos asistir a una disertación acerca de una de las más carismáticas divas operísticas de todos los tiempos: Maria Callas (1923-1977), un ídolo de masas que traspasó lo musical para convertirse en una figura de leyenda. Disertación que irá a cargo de uno de los grandes expertos en ópera de la actualidad: Roger Alier. Roger Alier (1941) es uno de más amenos y apasionantes divulgadores del género. Ha escrito numerosos libros divulgativos de gran éxito de ventas, crítico de ópera, articulist

112. La situació en IB3, segons qui i quan

Veu de Sóller , 17 d’abril de 2009 Setmanari Sóller , 18 d’abril de 2009 El tractament informatiu del conflicte intern d’IB3 m’ha deixat atònit per la seva evolució, tan previsible com impresentable a ulls de qualsevol ciutadà de bé. El motiu ha estat la guerra de poder generada al voltant de l’ens públic, i el moment clau de la seva evolució ha estat, evidentment, les eleccions de 2007 i el canvi de direcció subsegüent. Fins llavors, la corporació dirigida per María Umbert era un model de virtuts i professionalitat a ulls d’un grup de comunicació. Aquest mitjà, afí amb el partit governant i amb una productora contractada per a la realització de programes per a IB3, silenciava els problemes i les protestes dels treballadors contractats a través d’empreses externes, o els qualificava de delinqüents. Simultàniament, un altre grup mediàtic destacava la nefasta gestió econòmica de l’ens, alhora que informava de les protestes i manifestacions dels principals damnificats. Després del

111. Òpera còmica al teatre Xesc Forteza

Diari de Balears, 15 d’abril de 2009 Diario de Mallorca, 19 d’abril de 2009 El proper dimarts, 21 d’abril, arribarà al teatre Xesc Forteza de Palma The Telephone (1947), òpera còmica en un acte, organitzat per Amics de l’Òpera del teatre Principal. L’òpera serà representada en el seu idioma original, l’anglès, i comptarà amb subtítols en català. És una obra de petites dimensions, per a només dos cantants, i part orquestral adaptada per a piano; una oportunitat per conèixer Gian Carlo Menotti (Cadegliano, Itàlia, 1911-Montecarlo, 2007), potser l’últim gran operista de la història. Italià de naixement i nord-americà d’adopció, fou l’últim compositor d’òperes en el sentit estricte de la paraula amb unes 30 obres quan el gènere ja era desplaçat per altres estils escènics. Hom l’ha vist com el successor de Giacomo Puccini en mantenir les essències del gènere, incorporant-hi les novetats del seu temps, però sense que perdés el seu lirisme i popularitat. Autors precedents com Igor Stra

110. De la lengua no comemos

Diario de Mallorca, 10 de abril de 2009 Estoy aburrido, hasta el hastío, del protagonismo que adquiere cíclicamente el tema lingüístico en nuestras islas. Unos defienden los derechos y libertades de los castellanoparlantes, obviando que hay ámbitos monolingües en castellano como la administración de Justicia, Correos, Policía o la Guardia Civil. Otro tanto con los catalanoparlantes que defienden su equidad en los ámbitos exclusivos del castellano, pero pasan por alto que en la enseñanza, las administraciones municipales, los Consells y la CAIB sólo se usa el catalán. Ambos defienden su lengua si está en inferioridad, pero pasan de largo cuando el monolingüismo es a su favor. Cada vez que intento razonar esta cuestión la respuesta siempre es una evasiva que acaba aludiendo a los excesos de los otros, mirando la paja en ojo ajeno y sin un ápice de autocrítica por su lado. No defienden derechos ni libertades individuales sino ideologías: unos y otros razonan sus objetivos, pero nunca

109. Amb la llengua no menjarem

Diari de Balears, 6 d’abril de 2009 Última Hora, 6 de maig de 2009 Estic avorrit, fins al tedi, del desmesurat protagonisme que adquireix de manera cíclica (per a alguns constant) el tema lingüístic i identitari a les nostres illes. Uns que defensen els drets i llibertats dels castellanoparlants, obviant que hi ha àmbits monolingües en castellà com l’Administració de Justícia, Correus, Policia o la Guàrdia Civil. Uns altres que ho fan amb els catalanoparlants i defensen la seva equitat en els àmbits exclusivament en castellà, però passen per alt que a l’ensenyament, les administracions municipals i dels Consells i en la CAIB només s’utilitza el català. Ambdós defensen la seva llengua on es troba en inferioritat, però passen de llarg quan el monolingüisme és a favor seu. Cada vegada que intento raonar aquesta qüestió amb uns i altres la resposta sempre és una evasiva que acaba al·ludint als excessos dels altres, mirant la palla en ull aliè i sense un mínim d’autocrítica per banda

108. El espíritu de la motoreta

Diario de Mallorca, 23 de marzo de 2009 Pasaba por delante de la Audiencia Provincial cuando vi pasar un humilde Vespino. Extraño vehículo en una tierra donde has de tener coche sin necesitarlo, grande aunque no lo puedas aparcar, caro aunque no tengas con qué, y lujoso aunque no te lo merezcas. Me fijé en su conductor y pude reconocer al fiscal anticorrupción Don Juan Carrau. Esa sencilla motoreta es el paradigma de la fiscalía anticorrupción de las islas, Carrau y Horrach, Juanes los fiscales (como el cantante colombiano), tales para cuales. Ambos absorbidos por su trabajo, con paciencia y vocación. Trabajadores del Estado de sencilla nómina -aún siendo vitalicia-, que se llevan trabajo a casa porque no dan abasto con su horario laboral. Que carecen pavorosamente de medios materiales y humanos, y a pesar de todo no desisten. Que han de superar los impedimentos y dilaciones que unos y otros ponen a su trabajo. Que podrían tener una vida ociosa y hacer la vista gorda; pero les pue

107. Sa Lluna, repensar l'urbanisme a Sóller

Veu de Sóller , 20 de març de 2009 Diari de Balears, 24 de març de 2009 La reforma integral del carrer de Sa Lluna de Sóller avança a bon ritme. Poc a poc es va fent palès quin serà el resultat final, amb un llambordat col·locat al mateix nivell que les voreres, i precedit d’una profunda renovació del clavegueram subterrani. Com a resultat Sa Lluna adoptarà un concepte viari radicalment oposat al comunament acceptat, on el ciutadà deixarà de circular supeditat a les necessitats de la circulació de turismes. Un fet aquest ben comú a tot Sóller, mal que pesi a la ciutadania i les creixents incomoditats que això ha generat. A una ciutat com Sóller, de carrers generalment estrets (inclosos els principals) i mancat de grans vies que travessin amb eficàcia el nucli urbà, és impossible plantejar-se una circulació del trànsit rodat fluïda i massiva. La convivència entre els transeünts i els cotxes es fa impossible a mesura que creix el trànsit, i més encara pels principals carrers comerc

106. Barack Obama y la sanidad española

El Mundo-El Día de Baleares, 18 de marzo de 2009 Última Hora, 26 de marzo de 2009 Una de las iniciativas más revolucionarias -pero menos conocidas- del nuevo presidente de Estados Unidos, Barack Obama, es la profunda reforma del sistema sanitario estatal. A pesar de ser el país más rico y poderoso del mundo, la cobertura sanitaria del país deja de atender hasta 47 millones de estadounidenses, obviamente de las clases menos favorecidas. A ello hay que añadir las abusivas condiciones de los seguros de salud que, según Obama, obligan cada año a millón y medio de familias a vender su casa para poder pagar su seguro médico. Una grave desigualdad en materia de derechos sanitarios, y por ende civiles. Estados Unidos ha buscado referentes para su implantación, y ha mostrado gran interés por el sistema sanitario español. Especialmente por el modelo de atención primaria -inexistente en su país-, y por el sistema de asistencia continuada. Desde 2008 ha habido contactos al más alto nivel en

105. Palma, liderazgo femenino

Diario de Mallorca, 8 de marzo de 2009 En Palma los partidos políticos se abonan a la igualdad de género. Tanto, que los hombres van camino de desaparecer de los primeros puestos y darse un inaudito "pleno" femenino. Sea políticamente correcto, casualidad o consecuencia del sesgo matriarcal de la sociedad mallorquina, es algo tan relevante como impensable hace pocos años. La actual alcaldesa, Aina Calvo (PSIB) es el indudable referente del papel femenino en Cort. Un carisma que ha relevado a Catalina Cirer (PP), primera alcaldesa en la historia de Palma. En breve su partido determinará si sigue (o la sucede, en este caso, un hombre). UM mantiene a Miquel Nadal como cabeza de lista; pero es su número dos, Cristina Cerdó, quien tiene un papel más relevante. La duplicidad de cargos de Nadal podría llevarle a quedarse en el Govern y dejar paso a Cerdó, más conocida que hace dos años. En el Bloc sus diferentes formaciones también tienden hacia el liderazgo femenino. La re

104. L'esport femení illenc a través de Sóller. Joventut Mariana vs. Círculo Sollerense

Veu de Sóller , 6 de març de 2009 Setmanari Sóller , 7 de març de 2009 Diari de Balears, 12 de març de 2009 Sóller és el paradigma de l’esport femení a les illes, tant dels seus èxits com de les seves contradiccions, que es fan paleses a través de la comparació de dos dels seus equips femenins. Per un costat l’equip de bàsquet, el Joventut Mariana , el qual juga actualment a la màxima categoria estatal i s’ha consagrat com uns dels millors equips d’Espanya. Per altra banda l’equip de futbol del Círculo Sollerense , que sobreviu com pot a la categoria més baixa del futbol regional. A través de tots dos és possible reflectir les problemàtiques que rodegen aquest esport a moltes contrades del món, però que a Sóller s’hi troben visiblement augmentades. Primer, el futbol és l’esport rei: amb motiu, o no. El Joventut Mariana de Sóller és, a hores d’ara, uns dels millors equips de bàsquet a les Illes. Malgrat tot, el seu paper no mereix més que segones o terceres mencions als mitjans

103. La democràcia de les vanitats

Diario de Mallorca, 23 de febrer de 2009 Diari de Balears, 26 de febrer de 2009 Diari de Balears, 12 de maig de 2009 En el darrer any l’Estat espanyol s’ha vist abocat a una profunda crisi econòmica que ve a agreujar una creixent crisi política i social ja existent. Crisi derivada del nostre sistema polític, sorgit de la transició com a tal fruit d’un consens d’urgència, que mancat de revisions periòdiques en 30 anys ha derivat en una democràcia escleròtica, rutinària i superficial. La classe política actual es nega a introduir reformes constitucionals de fons tement perdre el seu estatus, la qual cosa ha empobrit nobles valors com el consens, el diàleg, el respecte i la tolerància. El descrèdit és devastador, i no solament l’executiu i el legislatiu el pateixen. Cal afegir un poder judicial intervingut i controlat per l’Executiu i els grans partits, que discuteixen cada vegada més les seves decisions i la seva professionalitat. És una judicatura mancada de personal i mitjans que

102. La Creu dels Caiguts de Sóller

Veu de Sóller , 20 de febrer de 2009 Setmanari Sóller , 21 de febrer de 2009 Diario de Mallorca, 6 de març de 2009 Diari de Balears, 29 de març de 2009 Dins els meus passejos per la Vila de Sóller sempre que puc, hi ha un fet que no acabo d’explicar-me. Em pregunto per què encara segueix en peu a la plaça d’Espanya, davant l’Estació del Tren, el monument de la Creu dels Caiguts. Inaugurada el març de 1940 encara segueix en peu, maltractada pel pas del temps i per un cert abandó. Però allà hi és. Malgrat ser obra de l’eminent arquitecte Gabriel Alomar Esteve (1910-1997) no té cap qualitat artística o arquitectònica que justifiqui la seva conservació. Evidentment, tampoc no hi ha cap raó històrica que justifiqui una creu de tal imponència. Tampoc el seu emplaçament l’ha beneficiada, escorada a un costat de la plaça i mig amagada entre el frondós arbrat que la flanqueja. A més, és una de les primeres coses que hi troba el visitant quan baixa del tren per visitar la Vila, tant si a

101. La democracia de las vanidades

El Mundo-El Día de Baleares, 13 de febrero de 2009 España está sumida en una profunda crisis económica que agrava una creciente crisis política y social ya existente. Crisis de nuestro sistema político, surgido de la Transición como fruto de un consenso de urgencia, y que carente de revisiones periódicas ha derivado en una democracia esclerótica, rutinaria y superficial. La clase política se niega a introducir reformas constitucionales de fondo temiendo perder su estatus, lo cual ha empobrecido valores como el consenso, el diálogo, el respeto y la tolerancia. No solamente el ejecutivo y el legislativo lo sufren. También el poder judicial, intervenido y controlado por el ejecutivo y los grandes partidos, que cada vez discuten más sus decisiones y profesionalidad. Es una judicatura falta de personal y medios, sin verdadera fortaleza ante el resto de poderes. Sea por lentitud derivada de sus carencias o por intervencionismo político, es un sistema en decadencia ante los ciudadanos.

100. L'auditori municipal de Sóller

Veu de Sóller , 30 de gener de 2009 Setmanari Sóller , 31 de gener de 2009 Diari de Balears, 2 de febrer de 2009 El Mundo-El Día de Baleares, 16 de febrer de 2009 Des de la meva primera visita a Sóller he pogut gaudir de la monumentalitat que caracteritza la ciutat de Sóller, acuradament conservada i testimoni de l'esplendor econòmic que visqué en èpoques passades. He admirat el seu patrimoni modernista, l'elegància de les seves edificacions i el seu traçat urbanístic elegant i acollidor, vora les faldes de la serra de Tramuntana. Passejant pels seus carrers he pogut percebre una intensa cura per conservar el caràcter patrimonial del municipi, mantenint un ordre urbanístic del nucli històric que no el desnaturalitzés. O amb la restauració i reaprofitament d'antigues edificacions per convertir-les en equipaments públics, posant-les al servei de la seva ciutadania i evitant la seva desaparició. L'antic Hospici , el palauet de Can Dulce , l'antic convent de les E

99. La ciutat peatonal: o el cotxe, o nosaltres

El Mundo-El Día de Baleares, 26 de gener de 2009 Diari de Balears, 30 de gener de 2009 Els processos de peatonalització a les principals ciutats europees sempre han patit un rebuig inicial per part dels col·lectius afectats. No tant pels perjudicis objectius que aquesta pugui implicar, sinó per la immediatesa de les incomoditats que hi suposaria. Sempre és preferible mantenir situacions on sense tocar res els inconvenients són presents, a escometre un procés de canvi ple d'incomoditats on les millores i els beneficis estan per descobrir. Plantejar qualsevol peatonalització com una "guerra al cotxe" és exagerat: s'ha aplicat al casc antic de moltes ciutats o en vials concrets, i els seus residents sempre milloraren la seva qualitat de vida. A les grans ciutats aquests processos sempre han patit trasbalsos, especialment per la incomoditat que duen afegides les obres a escometre, i pels posteriors canvis dels hàbits en matèria viària i d'aparcament dels propis

98. Elogio de la Banda Municipal de Palma

El Mundo-El Día de Baleares, 19 de enero de 2009 Última Hora, 26 de enero de 2009 Diario de Mallorca, 1 de febrero de 2009 Quiero destacar desde estas líneas mi admiración por el excelente trabajo realizado por la Banda Municipal de música de Palma, el mejor conjunto de las islas a mi parecer, y que sin duda puede rivalizar con las mejores bandas de España. Su repertorio es de gran versatilidad, lo cual sólo se logra mediante un conjunto de extrema capacidad y profesionalidad. La banda mantiene el repertorio tradicional basado en Zarzuela y Pasodoble, marchas militares o procesionales, y transcripciones de obras clásicas. Pero también se ha adaptado a los tiempos actuales incorporando música cinematográfica, Jazz, Swing, música latina, musical e incluso música Pop. También ejecuta obras para banda de otros países -que muestran un estilo muy diferente al tradicional de la banda española- y estrena composiciones de jóvenes autores. De esta manera cada concierto goza de gran vari

97. Baleares sin himno

Última Hora, 16 de enero de 2009 A diferencia de otras comunidades, Baleares carece de himno propio. Cada isla tiene el suyo tradicional, más o menos oficial (y casi desconocidos entre islas), pero no hay ninguno que sea común. De poco vale oficializar composiciones creadas para tal uso, porque con frecuencia su calado es nulo. Así ha pasado en otras comunidades autónomas, donde se han encargado y oficializado obras que casi nadie aprecia, mientras otras piezas con mayor raigambre han sido descartadas. Para que una pieza musical llegue a la categoría de himno hay que tener en cuenta tres variables. Primero su temática o título, que aluda de alguna manera al archipiélago. En segundo lugar la vinculación del autor a las islas. Pero sobretodo un calado popular que haya perdurado durante largo tiempo (léase décadas) y un gancho emotivo que la haga fácilmente asumible por quienes la desconozcan -aunque la perdurabilidad ya lleva implícitamente incluida una especial emotividad. Creo q