Diari de Balears, 14 de setembre de 2008
Diario de Mallorca, 16 de setembre de 2008
Última Hora, 17 de setembre de 2008
Última Hora (Menorca), 18 de setembre de 2008
Després d'innumerables esforços per trencar el secretisme, he aconseguit esbossar una mena de codi ontològic (no escrit enlloc) que mouria a un 40% de la població balear adulta a votar el Partit Popular:
El partit premia la fidelitat per una causa comú: la causa és el partit. El partit proporciona una cobertura laboral i social tot i que no tinguis capacitats ni estudis. Si no arribes a polític, sempre podràs ser funcionari. El meu vot no és captiu ni està comprat: col·labora al meu benestar personal. La família biològica no l'esculls, la famiglia del partit sí. La primera pot fallar-te; la segona, mai.
La corrupció és un eufemisme pejoratiu, inventat pels mitjans de comunicació per fer mal. Els "casos de corrupció" són criticables per la manca de discreció i l'excés d'ambició d'alguns companys de partit. El silenci és la norma: demà et poden calumniar a tu i tots callaran per tu. Confessar significa traïció. Els suposats delictes són fruit d'una lectura massa rígida de la llei i violen la presumpció d'innocència: són fruit de manipulacions polítiques que no coneixen lo nostro fer (què saben aquests jutges i fiscals de la Península...!). La imputació judicial és un mal menor: la prosperitat econòmica aconseguida ho val. L'ètica i l'honradesa són conceptes interessats i manipulats per aquells que voldrien estar en el nostre lloc per fer el mateix. Una incoherència absoluta per part seva, que negant-ho, ells són els vertaders hipòcrites.
El catalanisme és un enemic inexistent, però molt útil per tenir seguidors amb poques llums que ens votin només per "ideas nacionales" (si s'ho creuen, millor per nosaltres). Els mitjans de comunicació que ens afavoreixen ens doten d'un discurs ideològic sense que ho demanem, però que queda bé. Malgrat que de vegades ens critiquin, a les eleccions tancaran files per la causa. A les entrevistes responem el que volem: cap entrevistador no et dirà que menteixes i no és la seva feina. No deixis que la notícia espenyi una bona realitat. Debats electorals? ni cas: són conspiracions contra nosaltres. El partit no convenç; satisfà.
El medi ambient no està en perill: més del 95% de les illes estan sense construir. La cultura no és productiva: ha d'entretenir i fer-nos feliços, per què ha de fer pensar? El castellà és una llengua de cultura i prestigi, de negocis i internacional; el català és per pagesos i provincians, un folklorisme familiar. El deute astronòmic és causa del risc inversor, qui no inverteix no fa res.
La gent és massa correcta (i pardala) per dir-nos a la cara què pensa de nosaltres. Tanmateix, ells farien el mateix: és l'essència humana. Mentrestant, continuem fent: es tracta del meu futur i el de la meva família: què voleu que facem? No cal pensar, el partit pensa per mi. I què pensa el partit? el mateix que tots. La ideologia és el partit, la causa és el partit. La seva causa és la meva causa. Les ideologies són conceptes utòpics antiquats, allò que val és la gestió i el dia a dia. Com va dir algú fa temps, "haga como yo: no se meta en política".
Diario de Mallorca, 16 de setembre de 2008
Última Hora, 17 de setembre de 2008
Última Hora (Menorca), 18 de setembre de 2008
Després d'innumerables esforços per trencar el secretisme, he aconseguit esbossar una mena de codi ontològic (no escrit enlloc) que mouria a un 40% de la població balear adulta a votar el Partit Popular:
El partit premia la fidelitat per una causa comú: la causa és el partit. El partit proporciona una cobertura laboral i social tot i que no tinguis capacitats ni estudis. Si no arribes a polític, sempre podràs ser funcionari. El meu vot no és captiu ni està comprat: col·labora al meu benestar personal. La família biològica no l'esculls, la famiglia del partit sí. La primera pot fallar-te; la segona, mai.
La corrupció és un eufemisme pejoratiu, inventat pels mitjans de comunicació per fer mal. Els "casos de corrupció" són criticables per la manca de discreció i l'excés d'ambició d'alguns companys de partit. El silenci és la norma: demà et poden calumniar a tu i tots callaran per tu. Confessar significa traïció. Els suposats delictes són fruit d'una lectura massa rígida de la llei i violen la presumpció d'innocència: són fruit de manipulacions polítiques que no coneixen lo nostro fer (què saben aquests jutges i fiscals de la Península...!). La imputació judicial és un mal menor: la prosperitat econòmica aconseguida ho val. L'ètica i l'honradesa són conceptes interessats i manipulats per aquells que voldrien estar en el nostre lloc per fer el mateix. Una incoherència absoluta per part seva, que negant-ho, ells són els vertaders hipòcrites.
El catalanisme és un enemic inexistent, però molt útil per tenir seguidors amb poques llums que ens votin només per "ideas nacionales" (si s'ho creuen, millor per nosaltres). Els mitjans de comunicació que ens afavoreixen ens doten d'un discurs ideològic sense que ho demanem, però que queda bé. Malgrat que de vegades ens critiquin, a les eleccions tancaran files per la causa. A les entrevistes responem el que volem: cap entrevistador no et dirà que menteixes i no és la seva feina. No deixis que la notícia espenyi una bona realitat. Debats electorals? ni cas: són conspiracions contra nosaltres. El partit no convenç; satisfà.
El medi ambient no està en perill: més del 95% de les illes estan sense construir. La cultura no és productiva: ha d'entretenir i fer-nos feliços, per què ha de fer pensar? El castellà és una llengua de cultura i prestigi, de negocis i internacional; el català és per pagesos i provincians, un folklorisme familiar. El deute astronòmic és causa del risc inversor, qui no inverteix no fa res.
La gent és massa correcta (i pardala) per dir-nos a la cara què pensa de nosaltres. Tanmateix, ells farien el mateix: és l'essència humana. Mentrestant, continuem fent: es tracta del meu futur i el de la meva família: què voleu que facem? No cal pensar, el partit pensa per mi. I què pensa el partit? el mateix que tots. La ideologia és el partit, la causa és el partit. La seva causa és la meva causa. Les ideologies són conceptes utòpics antiquats, allò que val és la gestió i el dia a dia. Com va dir algú fa temps, "haga como yo: no se meta en política".