Ir al contenido principal

64. Ciutat d'Alcúdia: esmenes a la nova Pol·lèntia

El Mundo-El Día de Baleares, 12 de maig de 2008
Diari de Balears, 13 de maig de 2008
Diario de Mallorca, 15 de maig de 2008

Temps enrere parlava sobre l'empenta que la Ciutat d'Alcúdia dóna a la seva aposta cultural, recolzant-se en el seu privilegiat patrimoni històric. Té un futur prometedor; però no tot es fa amb encert i és just remarcar-ho. Cal cridar l'atenció en un parell d'aspectes, gens secundaris.

Mentres el recinte emmurallat del segle XIV és tractat amb cura, les poques restes que queden de les muralles del segle XVII es troben en un estat deplorable. Els seus terrenys serveixen d'aparcament improvisat, abandó de brossa, i amb una manca de conservació que provoca la seva ràpida degradació. L'associació ARCA se n'ha fet ressò, i amb raó, d'aquest desastre patrimonial. A més, el Baluard de Sant Ferran (l'únic que queda d'aquesta línia fortificada) encara serveix de fonament per la plaça de toros. No està previst restaurar aquesta fortificació, i dur el coliseu taurí a un altre lloc? Contrasta aquesta situació amb els baluards conservats a la muralla de Palma: el Museu-Baluard de Sant Pere, i més recentment el Baluard del Príncep.

Tampoc les excavacions de l'antiga ciutat romana de Pol·lèntia van acompanyades d'una idònia tasca de conservació. Després de les excavacions fetes cada estiu, les restes de la urbs romana queden a mercès de la inclemència dels elements naturals (pluja, vent) que les malmeten. La vigilància tampoc és suficient davant el pillatge o actes de vandalisme. Especialment preocupant és la situació del teatre romà, ple de males herbes, brutor, i un trist aspecte d'abandó. A excepció dels espectacles que s'hi organitzen a l'agost, la resta de l'any rau oblidat. Cal que tingui un aspecte molt més digne, i catalitzar una temporada de teatre estival com la dels teatres de Mèrida, Sagunt o Cartagena.

Crec que tant l'ajuntament com el Consell de Mallorca haurien d'actuar ja. Són aspectes menys visibles enfront del patrimoni més visible i millor conservat; però hi són, i correm el risc de perdre'ls. Advertir-ho i esmenar-los és el nostre deure.