Ir al contenido principal

53. Cal reformar la Llei Electoral?

Diari de Balears, 17 de març de 2008

Cada vegada se senten més veus que demanen una modificació de la Llei electoral del Congrés dels Diputats (el Senat és un altre tema ben diferent). Segons la ideologia dels que la demanen, el plantejament pot canviar substancialment. En qualsevol cas, cal dir que el problema no ve per l'aplicació de la Llei d'Hondt, un sistema per sí mateix proporcional, sinó per la divisió provincial: en haver-hi més circumscripcions, més beneficiats són els partits dominants en aquestes.

És a dir, no són els partits nacionalistes o els dos grans partits estatals qui estan representats excessivament. Són les "terceres forces", ja sigui a nivell estatal o regional, les que pateixen una gran manca de representació. Els grans partits (PSOE i PP a nivell estatal; CIU i PNB a nivell local) trauen representació en totes les seves províncies. Amb menys circumscripcions (potser les Autonomies, o solament una: l'Estat), altres partits -de vot més dispers, però molt nombrós- obtindrien una representació proporcional als seus vots. Alhora, les forces fins ara beneficiades, ara només patirien un lleu descens.

Històricament, hi ha casos flagrants. El PTE (en 1979) i el PRD de Miquel Roca (en 1986), que amb gairebé 200 mil vots no varen obtenir cap representació. Els Verds, amb 150 mil vots (1989) i 185 mil (1993), també varen quedar fora. El cas més injust ha estat el CDS, que amb 415 mil vots en 1993, es va quedar sense escó. Ara UPyD, amb més de 300 mil, n'ha obtingut un per ben poc. I el Partit Andalucista en repetides ocasions, obtenint més 100 mil vots, tampoc se'n sortí.

És possible que, durant més de trenta anys, el sistema electoral hagi condemnat a l'extraparlamentarisme a centenars de milers de votants, sense que el sistema s'hagi replantejat la qüestió seriosament en cap moment?

La Transició va establir aquesta Llei electoral per consolidar un sistema de partits majoritaris estable, sense un multipartidisme a la italiana que produís un constant desgovern i inestabilitat. Però en estabilitzar-se la Llei electoral no va canviar, i a partir dels anys 80 la seva aplicació va passar-se de rosca: a poc a poc ha anat escanyant terceres forces, que no podien sobreviure ni com a partits frontissa, i que acabaren engolides per grans partits estatals o nacionalistes. Els votants s'han refugiat en els grans partits, temerosos que el seu vot no tingués utilitat, amb la conseqüent pèrdua d'autenticitat dels vots emesos.

La Llei ens ha "esclavitzat" de tal manera, que els partits plantegen les seves estratègies condicionats per la mateixa Llei, incidint més en circumscripcions on hi ha escons en joc i no segons les necessitats dels ciutadans. En fi, fa temps que un bon resultat no el donen els vots, sinó els escons: i hauria de ser el mateix. Això és molt greu.