Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de marzo, 2008

56. Una Companyia d'Òpera per a les Illes

Última Hora, 27 de març de 2008 Diario de Mallorca, 28 de març de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 28 de març de 2008 Diari de Balears , 1 d'abril de 2008 Les Illes necessiten una companyia d'òpera per a tenir una oferta estable de qualitat, i satisfer un públic fidel o potencial. Tot i ser un gènere conegut pel renom de grans figures, allò que li donaria gran nivell i arrelament a casa nostra seria una companyia pròpia. I a les Balears tenim personal, tant en qualitat com en quantitat: només cal un suport institucional que doni estabilitat econòmica i artística al projecte. Construir una Òpera al Moll de Palma era inviable, pel seu cost i la manca d'un públic massiu; però també per la inexistència d'una companyia d'òpera pròpia que donés estabilitat a la seva oferta. Només així pot oferir-se un producte musical de qualitat amb regularitat, amb una inversió molt més reduïda que la construcció de grans coliseus que esdevindrien mig buits. Tot plegat menys vi

55. Debate sobre las instituciones del Estado

El Mundo-El Día de Baleares, 25 de marzo de 2008 Última Hora, 28 de marzo de 2008 Diario de Mallorca, 13 de abril de 2008 Después de treinta años, las principales instituciones ejecutivas y legislativas del Estado Español necesitan un replanteamiento o, cuanto menos, un debate en torno a una futura revisión. Aquí esbozo algunas pautas que me parecen importantes: 1. El Senado, cámara de representación territorial. Para ello debe sustituir su ley electoral mayoritaria por una proporcional (la Ley D'Hondt del Congreso) y así facilitar la entrada de las minorías locales que no tuviesen acceso al Congreso; cambiar la división provincial por la autonómica, y aumentar al menos hasta 300 senadores (hoy tiene 259). Puede mantener un mismo número de senadores para sus circunscripciones, como hasta ahora (según sean provincias, islas o ciudades autónomas), aumentando el número en cada caso. Los senadores designados por los parlamentos se mantendrían con los criterios actuales o parecid

54. Debate sobre la Ley electoral

Última Hora, 19 de marzo de 2008 El Mundo-El Día de Baleares, 21 de marzo de 2008 Cada vez más voces piden modificar de la Ley Electoral del Congreso (el Senado es otro tema). El problema no es la Ley D'Hondt, que en sí misma es proporcional, sino la provincia: a más circunscripciones, más beneficiados son los partidos dominantes en las mismas. No son los nacionalistas quienes están representados en exceso, sino terceras fuerzas a nivel estatal o local por defecto: los grandes partidos (PSOE y PP a nivel estatal; CiU y PNV a nivel local) sacan representación en todas sus provincias. Con menos circunscripciones (quizá solo una: el Estado), otros partidos -de voto más disperso, pero muy numeroso- obtendrían representación proporcional a sus votos. Hay casos flagrantes. El PTE (en 1979) y el PRD de Miquel Roca (en 1986), que con casi 200 mil votos no obtuvieron representación. Los Verdes, con más de 150 mil votos en 1989, se quedaron fuera. El caso más injusto: el CDS, con 415 m

53. Cal reformar la Llei Electoral?

Diari de Balears , 17 de març de 2008 Cada vegada se senten més veus que demanen una modificació de la Llei electoral del Congrés dels Diputats (el Senat és un altre tema ben diferent). Segons la ideologia dels que la demanen, el plantejament pot canviar substancialment. En qualsevol cas, cal dir que el problema no ve per l'aplicació de la Llei d'Hondt, un sistema per sí mateix proporcional, sinó per la divisió provincial: en haver-hi més circumscripcions, més beneficiats són els partits dominants en aquestes. És a dir, no són els partits nacionalistes o els dos grans partits estatals qui estan representats excessivament. Són les "terceres forces", ja sigui a nivell estatal o regional, les que pateixen una gran manca de representació. Els grans partits (PSOE i PP a nivell estatal; CIU i PNB a nivell local) trauen representació en totes les seves províncies. Amb menys circumscripcions (potser les Autonomies, o solament una: l'Estat), altres partits -de vot més

52. Reflexions davant l'urna

Diari de Balears , 8 de març de 2008 Fa temps que la nostra democràcia està malalta. Molts ciutadans deixen de votar la seva opció política preferida per combatre la menys desitjada. Molts abandonen opcions minoritàries per a sumar-s'hi a la majoritària menys dolenta que eviti "mals majors". La participació ha deixat de ser una festa de la democràcia, per convertir-se en una convocatòria de la por. Les llistes tancades al Congrés han perpetuat personatges que no serien acceptats ni en els seus mateixos partits (si aquests fossin realment democràtics). Els debats duts a terme a les diferents televisions han estat un model de pantomima, en els quals la imatge i les estratègies per guanyar el rival (no convèncer-lo) a força de monòlegs i de persuasió han substituït els continguts i el contrast d'idees amb voluntat d'entesa. El dany sociològic que això ha causat els darrers anys costarà molt recuperar-lo. La dialèctica usada per determinada classe política i mi

51. Biblioteca Nacional Balear

Diario de Mallorca, 4 de marzo de 2008 Última Hora, 7 de marzo de 2008 La aprobación por el Govern de la Ley 19/2006 de Bibliotecas puso las bases de un nuevo sistema bibliotecario que paliara las actuales carencias de las Islas. Hasta ahora, los Consells se limitan a coordinar las bibliotecas municipales, y las grandes bibliotecas públicas de Maó y Can Salas (Palma), las gestiona el Govern; pero fueron creadas por el Estado. Can Salas, la más grande y moderna de todas ellas, en ciudades como Madrid o Barcelona sería una simple biblioteca de distrito. Es decir: nunca se ha invertido a fondo para mejorar la actual red bibliotecaria. Y la Ley aprobada aún está por desplegar. Pero además es necesario pensar en un núcleo vital, catalizador de recursos y proyectos: una Biblioteca Nacional Balear , la gran biblioteca de referencia de las Islas. Y propongo que fuera ubicada en el actual Cuartel de Comandancia, sito en las Avenidas de Palma. Este edificio es singular por su arquitectur