Ir al contenido principal

50. Biblioteca nacional balear

Diari de Balears, 28 de febrer de 2008

Amb l’aprovació de la Llei 19/2006 es varen posar les bases legals d’un sistema bibliotecari que pal·liàs les grans mancances que pateix l’Arxipèlag, ja que som la comunitat autònoma que menys recursos n’hi dedica. El sistema bibliotecari públic es basa en les biblioteques municipals, que gestionen i coordinen els consells; i les grans biblioteques públiques de Maó i Can Salas (Palma), administrades pel Govern, però creades per l’Estat. Aquesta darrera, la més gran i moderna, a ciutats com Madrid o Barcelona, seria una simple biblioteca de districte. O sigui: mai no s’ha invertit per dignificar el nostre sistema bibliotecari, i la Llei aprovada encara ha de ser desplegada. Fins quan?

Tanmateix, no només cal ampliar i millorar l’actual xarxa bibliotecària: també cal un potent centre neuràlgic catalitzador de recursos i projectes. Proposo la creació d’una Biblioteca Nacional Balear com a centre bibliotecari de referència: ampli, modern, polivalent i de fàcil accés per a tots els ciutadans. Adequadament condicionada per tal de promocionar la cultura en tots els seus àmbits, encarada al segle XXI i a les noves tecnologies.

Així mateix, proposo que aquesta biblioteca se situï en l’actual caserna de l’exèrcit de Comandància, situada a les Avingudes de Palma. Aquest edifici és singular per dues qüestions. Primer, el seu estil arquitectònic racionalista, molt popularitzat a Espanya durant la Segona República en ser molt emprat per projectar grups escolars públics; però molt escàs a Balears. Un estil tan lligat a la cultura i l’educació hi encaixa perfectament, a part de la seva funcionalitat intrínseca que facilita la seva adequació.

Segon, la influència del feixisme arquitectònic italià i espanyol. Iniciat el 1937 en plena Guerra Civil, en temps del sinistre Conde Rossi, va ser acabat el 1942 en plena dictadura. És un símbol dels anys de guerra i repressió encara present, un record permanent situat en ple centre urbà. La seva reconversió serviria per reconciliar-lo i posar-lo al servei de la societat. No cal esborrar-lo sinó reciclar-lo, i posar al servei de la ciutadania allò que a hores d’ara viu a esquenes de la població com un element tancat i grisós.

Tanmateix, no és un edifici tan lleig com pot semblar a primera vista: l’abandó extern és gran, gran part de les seves dependències estan tancades i una part es redueix a tasques administratives. A més a més, està totalment tancat a l’exterior. Cal conservar-lo com un exemple de patrimoni arquitectònic atípic, que no acabi sent substituït per blocs d’habitatges (com per desgràcia ha succeït massa vegades) i sigui un revulsiu pel barri.

El deute acumulat de l’anterior legislatura fa difícil una inversió com aquesta. Però en aquest cas és una obra pública dedicada a preservar patrimoni i fomentar la cultura a través del món bibliotecari. Podria ser un projecte que engrescàs el món cultural de les Illes, aconseguir la projecció i el prestigi que té la veïna Biblioteca Nacional de Catalunya, i alhora la monumental presència de la Biblioteca Nacional de España.