Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2008

50. Biblioteca nacional balear

Diari de Balears , 28 de febrer de 2008 Amb l’aprovació de la Llei 19/2006 es varen posar les bases legals d’un sistema bibliotecari que pal·liàs les grans mancances que pateix l’Arxipèlag, ja que som la comunitat autònoma que menys recursos n’hi dedica. El sistema bibliotecari públic es basa en les biblioteques municipals, que gestionen i coordinen els consells; i les grans biblioteques públiques de Maó i Can Salas (Palma), administrades pel Govern, però creades per l’Estat. Aquesta darrera, la més gran i moderna, a ciutats com Madrid o Barcelona, seria una simple biblioteca de districte. O sigui: mai no s’ha invertit per dignificar el nostre sistema bibliotecari, i la Llei aprovada encara ha de ser desplegada. Fins quan? Tanmateix, no només cal ampliar i millorar l’actual xarxa bibliotecària: també cal un potent centre neuràlgic catalitzador de recursos i projectes. Proposo la creació d’una Biblioteca Nacional Balear com a centre bibliotecari de referència: ampli, modern, pol

49. Dos segles de centralisme administratiu

Diari de Balears , 22 de febrer de 2008 Última Hora, 29 de febrer de 2008 La Guerra del Francès a Espanya des de 1808 fou un camp de proves per a les noves idees liberals al regne espanyol. L'abscència del rei Borbó va permetre assajar diverses divisions administratives del regne, i curiosament per part de tots dos bàndols. Totes inspirades en el nou patró administratiu centralista francès, amb una única divisió territorial basada en criteris geogràfics i racionals, però que esborrava particularitats històriques i culturals. El 1810, Josep I Bonaparte encarregà una nova divisió administrativa imitant el patró dels departaments francesos, basat en criteris geogràfics i ignorant les característiques històriques i culturals; però mai fou aprovada. A l'altre bàndol, el polític i geògraf mallorquí Felip Bauzà i Cañas elaborà en 1813 una divisió per a les Corts de Cadis i que, a diferència dels afrancesats, fou més respectuosa amb els antics regnes peninsulars. La seva aplicaci

48. Derecho a un entierro digno

Diario de Mallorca, 17 de febrero de 2008 Última Hora, 11 de marzo de 2008 Según datos recientes, en el año 2008 hay más de 30.000 personas de religión islámica residiendo en Baleares. Y, a pesar de estas cifras, todavía no existe un cementerio donde puedan enterrar y honrar a sus muertos según su religión y costumbres. ¿Qué puede hacer este colectivo para integrarse, si debe enviar a sus fenecidos a su país de origen porque no disponen de ningún nicho en su tierra de acogida? Tampoco existe ningún templo de grandes dimensiones y gran capacidad para esta comunidad de creyentes. ¿De qué manera pueden sentirse a gusto, erigiendo mezquitas en pequeños locales mal habilitados y casi ocultos? aún sin ser practicante, cualquier musulmán notaría una desigualdad manifiesta en nuestro país, oficialmente laico. Se alzan voces reclamando que los hijos de castellanohablantes puedan ser escolarizados en castellano, si los padres lo desean. Ninguna de estas voces reclama esto mismo con el ár

47. Promeses electorals: molts doblers, poca voluntat

Diari de Balears , 5 de febrer de 2008 Última Hora, 10 de febrer de 2008 Falta poc per a les eleccions, i arriben les promeses electorals. Els 400 euros, les rebaixes de l'IRPF, les places d'escoleta ofertes per un i augmentades per l'altre... res de nou. Però tot el que prometen, i més, és possible: els doblers hi són, existeixen i estan disponibles. El problema és l'ús que reben al llarg dels anys de govern. Aquelles partides pressupostàries poc o gens publicitades, d'utilitat discutible o inexistent. Heus-ne aquí un exemple: el projecte Eurofighter Typhoon , consistent en el disseny i construcció d'un avió de combat del mateix nom en col·laboració per Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia des de 1983, i al qual s'afegí Espanya el 1985. Des de llavors, Espanya invertí grans quantitats dedicades a l'enginyeria aeronàutica militar, pel disseny del nou avió. Aquesta etapa durà uns dotze anys. Una vegada llest per a la seva producció, el Consell de Mini