Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2007

3. L'olivera sense fruit

Diario de Mallorca , 19 de febrer de 2007 Fa uns anys, a Itàlia visqueren una experiència en el món polític anomenada "L'Ulivo", una aliança de totes les forces polítiques d'esquerra del país transalpí, que va arribar a tenir fins nou partits dins les seves sigles. Anys més tard es reconvertí en "L'Unione", i el 2006 aquesta coalició liderada per Romano Prodi aconseguí derrotar a Silvio Berlusconi per un escàs marge. Té un enorme mèrit aquesta col·laboració en un país políticament caòtic, amb multitud de forces polítiques: va necessitar gairebé cinquanta anys (des de la fundació de la República, en 1946) per aprendre que la unió fa la força, que suposa petites renúncies per majors beneficis, sense caure en planys d'incoherència o traïció a les pròpies idees. L'Unione va desallotjar un poderós Berlusconi, amo i senyor dels mitjans de comunicació, que va governar amb vergonyosa impunitat. El que passa a Balears no és comparable, però... volem

2. Ésser i estar de l'extremisme polític

Diari de Balears , 12 de febrer de 2007 Vagi pel davant que demano un disbarat que, si més no, cou més que dol. Per a mi, l'existència d'un partit d'extrema dreta és un símptoma de malestar social i alhora una necessitat d'higiene social. Avui en dia, el principal partit de dretes d'Espanya ha adoptat una radicalització de postures basades en la tensió constant, el populisme fàcil, la dinamitació (no dinamització) de la vida política social, i l'enterbolament de tots els aspectes de la vida quotidiana. I quan parlo d'aquest partit (el PP, naturalment), vull precissar que em refereixo a una facció del mateix, representada per alguns dels seus dirigents que més es fan notar i marquen la línia a seguir a nivell estatal. Amb això no vull atacar als votants ni a la militància d'aquest partit, que mantenen unes conviccions lícites i coherents amb la seva opció política, sino a la seva cúpula dirigent actual. Intueixo que més d'un deu seguir aquesta de

1. Palma sin corazón

Diario de Mallorca , 3 de febrero de 2007 Última Hora, 10 de febrero de 2007 Las grandes ciudades restauran y dinamizan su antiguo casco urbano como un bien cultural y social de primer orden. Peatonalizan sus calles, las ajardinan, y promueven toda actividad comercial y de esparcimiento: es una manera de dotarlas de un corazón cívico. San Sebastián, Bilbao, Pamplona, Zaragoza, o Madrid tienen un corazón urbano peatonal espléndido, que conjugan ocio y civismo, cultura y descanso. En cambio, el casco antiguo de Palma aún carece de ello. Veo una ciudad más encarada al ocio y el descanso pero adormecida, sin verdadera vida en la calle. Algunas calles como Sant Miquel, Oms o Sindicat ya se han reurbanizado, y su revitalización es evidente; pero todavía no se ha acometido esa reforma en las arterias fundamentales del casco urbano ¿para cuándo una amplia peatonalización de las Ramblas, Riera, de las plazas Weyler y Mercat, de Unió hasta su enlace con es Born? Las Ramblas necesitan una r