Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de 2007

39. UPyD a Balears

Diari de Balears , 24 de desembre de 2007 Fa pocs dies es va presentar a Palma el partit Unió, Progrés i Democràcia (UPyD). Els seus principals responsables a les illes, Juan Luis Calbarro i Maria Fiol, van informar que el partit de Rosa Díez i Fernando Savater ja contava amb 40 afiliats en les illes, així com 4000 a tota Espanya. Les seves principals línies de pensament em fan estar expectant davant la seva evolució i desenvolupament. La joventut d'aquesta formació fa que encara no hagi perfilat un caràcter propi, i que aparentment incideixi més a criticar l'actual manera de fer política (especialment la del govern), que a vertebrar la seva pròpia. Propostes com reformar la Constitució -llevant-li el seu caràcter intocable-, i apostar per una educació pública i laica són punts interessants. També la seva aposta per una renovació de la democràcia és esperançadora: és indiscutible la llunyania del discurs polític actual respecte dels ciutadans, amb polítics professionalitza

38. Una Entesa Balear pel Senat pren cos

Diari de Balears , 21 de desembre de 2007 Última Hora, 28 de desembre de 2007 Poc a poc, es van posant les bases per a aconseguir que les Illes Balears gaudeixin d'un grup propi al Senat. Encara no és la cambra de representació territorial que li pertocaria; però és una manera d'aconseguir representació a Madrid amb un grup nombrós i amb entitat pròpia, tal com ja existeix amb l'Entesa Catalana de Progrés, el tercer grup més nombrós de la càmera amb setze senadors, que agrupa a membres de quatre forces polítiques de Catalunya. L'arxipèlag escull cinc senadors: tres a Mallorca, un a Menorca i un per Eivissa-Formentera. Apart, s'ha d'afegir un sisè senador designat pel govern autonòmic (actualment, Pere Sampol), i un setè similar que serà designat després de les eleccions a causa de l'augment demogràfic experimentat a l'arxipèlag. Els resultats a Mallorca solen ser de PP 2 i PSIB 1, i a la resta d'illes també solen guanyar els populars. En haver

37. UPyD en Baleares. Una nueva UCD... ¿o un nuevo Frente Nacional?

Última Hora, 16 de diciembre de 2007 Hace pocos días se presentó en Palma el partido Unión Progreso y Democracia (UPyD). Sus principales responsables en las islas, Juan Luis Calbarro y Maria Fiol, informaron de que el partido de Rosa Díez y Fernando Savater ya cuenta con 40 afiliados en las islas, así como 4000 en toda España. Sus principales líneas de pensamiento me dejan expectante ante su evolución y desarrollo. La juventud de esta formación hace que todavía no haya perfilado un carácter propio, y que aparentemente incida más en criticar la actual manera de hacer política (especialmente la del gobierno), que en vertebrar la suya propia. Puntos como proponer una reforma de la Constitución quitándole su carácter intocable y apostar por una educación pública y laica son puntos interesantes. También su apuesta por la renovación de nuestra democracia es esperanzadora. Es indiscutible la lejanía del discurso político actual respecto de los ciudadanos, con partidos presa de políticos

36. Un mallorquí a Hollywood

Última Hora, 23 de novembre de 2007 Fortunio Bonanova (Palma, 1895 - Hollywood, Los Ángeles, 1969) és un cas excepcional d'emigrant mallorquí que va fer les amèriques, triomfant com actor a Hollywood. Però la seva figura és encara molt desconeguda a les Illes, i les escasses referències que tenim d'ell eclipsen una carrera polifacètica. Dit de naixement Josep Lluís Moll, va canviar el seu nom per la seva ànsia de fer fortuna i la seva estima pel barri de la Bonanova, on va residir. Va cursar estudis de cant, sent un bon baríton que va arribar a cantar en el Teatre Principal. Poc després va descobrir el cinema, protagonitzant la seva primera pel·lícula, Don Juan Tenorio (1922). L'èxit va ser total, fonamentalment en ser estrenada als Estats Units, on l'exotisme de "lo español" feia furor. Aquest cop de fortuna el va animar a traslladar-se, triomfant en els seus inicis com cantant d'òpera, sarsuela i cançó llatina. Gradualment es va introduir en el cine

35. Les Balears apedaçades, o el poble inexistent

Diari de Balears , 21 de novembre de 2007 Última Hora, 25 de novembre de 2007 Diario de Mallorca, 26 de novembre de 2007 El sentiment de pertinença a un territori o nació pot ser més o menys complex i polivalent, sense ser contradictori. A les Illes he pogut observar que tothom se sent del seu municipi, de la seva illa, i potser de la seva comarca. Però més enllà, ve el problema. Uns (la majoria) se senten espanyols (una altra cosa seria especificar quina mena d'Espanya voldrien). Altres (la minoria) se senten pertanyents als Països Catalans. Finalment, hauria un tercer grup que no es manifestaria. Però, qui se sent "balear"? pel que veig, és un concepte mancat de contingut si mai va existir. La insularitat afavoreix la manca d'identitat col·lectiva, però tanmateix hauria d'haver algun tipus de vincle amb contingut ideològic que identifiqués l'arxipèlag com un ens real. La denominació "Islas Baleares" fou totalment artificial, basant-se en un

34. Baltasar Porcel, o el renascut mite d'Andratx

Diari de Balears , 13 de novembre de 2007 Última Hora, 14 de novembre de 2007 Diario de Mallorca, 19 de novembre de 2007 He assistit aquests dies a les jornades d'estudi sobre Baltasar Porcel, organitzades per la UIB entre el dimecres i el dissabte passats al Caixafòrum de Palma i coronades amb una visita guiada al municipi d'Andratx, lloc de naixement i font bàsica d'inspiració de l'univers literari porcelià. No és habitual l'organització d'unes jornades de investigació dedicades a un autor en vida; i encara menys de la pròpia terra (ningú és profeta a la seva terra), amb l'afegit que Porcel ha desenvolupat el gruix de la seva feina a Catalunya. És possible que la greu malaltia que va patir els darrers temps hagi fet que, per fi, s'hagin organitzat unes jornades basades en la seva obra. Afortunadament, no han estat in memoriam (i a major vergonya), sinó un homenatge en tota regla. I ja tocava. Professors i estudiosos de diferents universitats de

33. Vostè, president

Diari de Balears , 5 d'octubre de 2007 Senyor Antich, permeti'm ser clar i directe amb Vostè. Vaig conèixer-lo personalment, tota vegada fou proclamat President. Em va semblar prudent, voluntariós i amb voluntat de servei, virtuts lloabilíssimes si van acompanyades de caràcter i fermesa. De moment no puc donar-li l'aprovat, doncs la seva gestió apareix davant tots molt vacil·lant i feble de caràcter. Divendres que ve, el seu Govern decidirà sobre Son Espases. La qüestió ha transcendit de tal manera que ara és un assumpte de caràcter general, estiguem afectats o no: Son Espases és un símbol del nou tarannà promès, la punta del iceberg del seu projecte de govern, la primera pica en Flandes de la seva trajectòria com a gestor. Li agradi o no, l'opinió gira al voltant d'aquest tema. La falta de recursos econòmics és evident; però miri als seus ciutadans. Volen una altra manera de governar. Volen una altra cosa. Molts estan il·lusionats amb el seu mandat. Deixan

32. Carrer Gran de Palma

Diari de Balears , 28 de setembre de 2007 Última Hora, 23 d'octubre de 2007 Diario de Mallorca, 29 de octubre de 2007 La iniciativa de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Ciutat, Nanda Ramon, de renovar la denominació dels carrers, places i avingudes amb reminiscències franquistes em sembla molt encertada. Si es fa amb seny, pot donar fruits de renovació de la memòria col·lectiva a través de nous personatges de la nostra història recent. Tot i això, pens que cal atendre un altre aspecte: els vials de importància relativa a nivell de ciutat, però importants a nivell local. Els carrers i places principals de barri. Aquells petits municipis que foren absorbits per grans ciutats, tenen freqüentment el seu eix viari principal batejat amb el nom de "carrer Major", "carrer Gran", "rambla", etc. És una manera de preservar la identitat pròpia, tot i haver perdut la independència administrativa. Això també val per barris recents, planificats per

31. Cent dies de la batlessa Aina Calvo

Diari de Balears , 20 de setembre de 2007 El pròxim dilluns es compliran 100 dies de la investidura d'Aina Calvo com a batlessa de Ciutat. Des de llavors ha esbossat les línies bàsiques del seu govern, tot i el parèntesi estiuenc. Per això no pot avaluar-se amb contundència la seva gestió; però sí el perfil extern d'acord amb el seu estil i caràcter personal. Sent el seu govern fruit del pacte global a les principals institucions de sis forces polítiques, tant podia transmutar-se en un calidoscopi enriquidor d'idees i projectes, com en un guirigay incoherent i caòtic. De moment, la seva trajectòria és força il·lusionant. Des de la seva designació com a candidata va anar de menys a més, donant-se a conèixer com una dona enèrgica, de conviccions sinceres i fora de la dialèctica política convencional. Va aconseguir treure el cap, malgrat la poca presència als mitjans de comunicació. Dels públics era d'esperar; però dels privats fou decebedor el buit generalitzat que r

30. No hay dinero

Diario de Mallorca, 9 de septiembre de 2007 Probablemente el Govern no podrá reconducir algunos de los proyectos aprobados por el anterior ejecutivo. Casos como Port Adriano o Son Espases iban a ser paralizados de acuerdo con una política respetuosa con el patrimonio y el medio ambiente, además de responder a una demanda social. Promesas y opiniones aparte, hay un motivo palmario: no hay dinero. El anterior ejecutivo actuó con una falta de sentido de país aberrante. El Govern del PP invirtió a mansalva sin asegurar su (co)financiación, hipotecando la siguiente legislatura. A su vez lo legitimaría para proseguir su modelo económico, que a su vez impulsaría nuevos megaproyectos. Y perder las elecciones (como así fue) suponía atar de pies y manos al nuevo ejecutivo, mucho más escrupuloso a la hora de planificar sus inversiones. Así nos encontramos con grandes obras (autopistas, Metro) con deudas millonarias; y proyectos aprobados a última hora (Ses Fontanelles), en condiciones que ob

29. Isaac Albéniz: 120 años en Mallorca

Última Hora, 15 de agosto de 2007 Diario de Mallorca, 26 de agosto de 2007 El próximo 6 de septiembre se cumplirán 120 años de la primera llegada a Mallorca del genial compositor y pianista catalán Isaac Albéniz (1860-1909). Las biografías existentes sobre él no muestran con claridad los intensos vínculos del compositor con la isla, en parte debido a su agitada vida. De manera sucesiva, Albéniz vivió de manera estable en Barcelona, Madrid, Londres, París y Niza hasta su muerte; pero sus estancias en Mallorca, hasta donde sabemos, fueron constantes en todo momento. Según el libro "Isaac Albéniz en Mallorca" de Antoni Mir y Joan Parets (Ed. Consell de Mallorca, 2004), está documentado que Albéniz viajó hasta tres veces a Mallorca (1887, 1890 y 1894), ofreciendo varios conciertos en cada ocasión. Durante su primera estancia, destacó el concierto ofrecido en el Círculo Mallorquín. En la segunda, en el Teatre Principal. Y durante la tercera en las Cuevas de Artà, una jornada

28. Isaac Albéniz: 120 anys a Mallorca

Diari de Balears , 10 d'agost de 2007 El proper 6 de setembre es compliran 120 anys de la primera arribada a Mallorca del genial compositor i pianista català Isaac Albéniz (1860-1909). Les biografies existents sobre no mostren amb claredat els intensos lligams del compositor amb l'illa, en part degut a la moguda vida del compositor. De manera successiva, Albéniz visqué de manera estable a Barcelona, Madrid, Londres, París i Niça fins la seva mort; però les seves estades a Mallorca, dins del que fins ara sabem, serien constants en tot moment. Segons el llibre "Isaac Albéniz a Mallorca" de Antoni Mir i Joan Parets (Ed. Consell de Mallorca, 2004), està documentat que Albéniz viatjà fins a tres vegades a Mallorca (1887, 1890 i 1894), oferint varis concerts en cada ocasió. Durant la seva primera estada, destaca el concert ofert en el Círculo Mallorquín. En la segona, en el Teatre Principal. I durant la tercera dins les Coves d'Artà, una jornada que degué ser indub

27. Un estiu de renovacions i paritats

Diari de Balears , 6 d'agost de 2007 Les diferents forces polítiques se'n van de vacances amb una situació ben diferent a la de fa dos mesos. No només pel canvi de govern i a totes les institucions importants (excepte a Menorca), sinó per les renovacions de fons. La fugida de Jaume Matas i la retirada gradual de Maria Antònia Munar deixarà a Francesc Antich com l'últim referent d'una generació, i responsable de culminar el traspàs de poder a una nova classe política, jove i moderna, hereva dels fills del franquisme i la transició. El partit que ha comés la renovació amb força han sigut els propis socialistes. Només cal veure els caps visibles de la nova administració de les illes: Joana Barceló (Consell de Menorca), Aina Calvo (batlessa de Palma), Francina Armengol (Consell de Mallorca), i Lurdes Costa (batlessa d'Eivissa). Els àngels d'en Xisco. Una paritat inqüestionable, amb dues presidentes i dues batlesses de capitals de quatre possibles. La renovació

26. El Jueves, Polanco i Serra: 30 anys de la nostra història

Diari de Balears , 26 de juliol de 2007 Aquests darrers dies s'han donat tres fets molt diferents entre si, però amb un punt en comú: representen 30 anys de la nostra història col·lectiva. En primer lloc, la censura de la revista satírica "El Jueves", motivada per la seva irreverent portada: un fet absurd en un país on la censura ja és història (?). I més encara, sabent que en la revista s'han fet paròdies de la Família Reial cada setmana, a quina més enginyosa i irreverent. Quina és la diferència? potser que surti en portada i no a l'interior de la revista? O que fou objecte d'un reportatge televisiu que li donà més difusió? Si és així, el "delicte" rau en sortir en portada en lloc de les pàgines interiors, o en la desacostumada difusió obtinguda gràcies a la televisió? això seria, apart de incoherent, absurd. En qualsevol cas, el jutge li ha donat la millor publicitat possible. El Jueves és una revista satírica que es publica des de l'a

25. Una Entesa Balear pel Senat

Diari de Balears , 20 de juliol de 2007 Última Hora, 25 de juliol de 2007 Ningú dubta que el PSOE va guanyar les eleccions generals del 2004, amb un milió de vots i 15 diputats més que el PP. Però pocs van reparar en un fet que, de consumar-se, hauria estat un trasbals per a tota la legislatura actual: al Senat guanyaren els populars, els quals es quedaren a només tres senadors de la majoria absoluta. La llei electoral del Senat és molt diferent a la del Congrés. Totes les províncies tenen 4 senadors, sigui quina sigui la seva població; menys als arxipèlags, Ceuta i Melilla, que tenen menys (i una petita part dels senadors són designats pels governs autonòmics). Això sí: tenen llistes obertes. Degut a aquest sistema, com el 2004 els populars guanyaren a més províncies, fou possible que obtinguessin un grup parlamentari molt superior en comparació amb el seu número de votants real. Actualment, el Senat és un simple tràmit de les decisions del poder legislatiu aprovades al Congrés;

24. La Biblioteca Central de Palma

Diario de Mallorca, 14 de julio de 2007 Hace una semana tomó posesión el nuevo gobierno municipal de Palma, y la nueva regidora de cultura Nanda Ramon ya ha anunciado un ambicioso proyecto: crear la Biblioteca Central de Palma. Sorprendentemente, apenas ha generado debate: se ha hablado mucho más de su decisión de suprimir los Premis Ciutat de Palma en castellano, como si las endémicas carencias de nuestra vida cultural se centrasen en esto. No entiendo por qué el tema de los Ciutat de Palma ha levantado mucha más polvareda que el proyecto bibliotecario, retomando el manido tema de si se margina al castellano, si hablamos catalán o mallorquín, o si el catalanismo nos invade o no. Nos encontramos ante un ambicioso proyecto que daría un verdadero impulso a la vida cultural cotidiana. A pesar de eso, determinados medios y corrientes de opinión siguen perdiéndose en discusiones polémicas pero inútiles, mientras el panorama cultural balear sigue bajo mínimos. La gestación de una gran b

23. La Biblioteca Central de Palma

Diari de Balears , 14 de juliol de 2007 Fa una setmana que fou nomenat el nou govern municipal de Palma, i la nova regidora de cultura Nanda Ramon ja ha anunciat un ambiciós projecte: la creació d'una Biblioteca Central a Ciutat. Sorprenentment, això no ha generat cap debat: se'n parla molt més de la seva decisió d'eliminar els Premis Ciutat de Palma en castellà, com si les endèmiques mancances de la vida cultural es centressin en això. No acabo d'entendre per què el tema dels Ciutat de Palma ha aixecat molta més polseguera que el projecte bibliotecari, reprenent l'etern tema de si el castellà és marginat o no, si xerrem català o mallorquí, o si el catalanisme ens envaeix o no. Estem davant d'un ambiciós projecte que pot donar un veritable impuls a la vida cultural quotidiana; però sovint determinats mitjans i corrents d'opinió se segueixen perdent en discussions anecdòtiques i polèmiques però inútils, mentres el tema cultural continua sota mínims. I la

22. Antich, president

Diari de Balears , 7 de juliol de 2007 Última Hora, 10 de juliol de 2007 Última Hora (Eivissa i Formentera), 19 de juliol de 2007 A la fi, Francesc Antich rebia el suport suficient del Parlament per a ser nomenat president de la comunitat. Esperem veure un govern per a tots, inclosos els votants del PP representats per 28 diputats i un 46% de l'electorat. L'experiència prèvia, on el partit governant sovint governava sense consens amb les forces votades pel 55% d'electors restants, fa necessari que el nou govern no repeteixi els mateixos errors. Cal mà estesa, inclús si els dirigents populars adopten el discurs agressiu dels dirigents populars de Madrid. El consens radica en atendre a tots els ciutadans , si no ho permeten tots els partits : si els dirigents populars s'autoexclouen d'aquesta interrelació, els seus votants tenen dret a ser igualment atesos. Hauríem de distingir partit de dirigents de partit , per no ferir les susceptibilitats de la gent que de

21. Una trista notícia

Última Hora, 1 de juliol de 2007 Diari de Balears , 3 de juliol de 2007 Fa pocs dies he trobat una notícia que, al meu entendre, és de suma gravetat a nivell periodístic i comunicatiu: comencen els acomiadaments dins un diari de notícies electrònic d'àmbit balear. Això posa en evidència la perversió que patien alguns mitjans sorgits en els darrers anys a les nostres illes, tant pel seu poder aparent poder, com per la seva fragilitat real davant d'interessos obscens i aliens del servei públic. A part del drama que un col·lectiu de persones es quedi sense feina, és depriment veure com pot caure tan baix el món dels mitjans com a resultat d'una connivència d'altes esferes amb una gestió de govern clientelista. És trist veure com un canvi de govern posa en la corda fluixa la supervivència de grups comunicació sencers, que en algun cas ni esperen a analitzar el talant dels nous governants. Ja no hi ha raó de ser: el poder que els fomenta i els promou. Tenim un mitjà

20. El "Titànic" fa aigua a Balears

Diari de Balears , 23 de juny de 2007 Última Hora, 24 de juny de 2007 Última Hora (Eivissa i Formentera), 26 de juny de 2007 Diario de Mallorca, 30 de juny de 2007 Quan un partit perd el poder després de molt temps de govern és normal passar un temps de reciclatge i renovació per optar novament a governar. Així ha passat amb totes les forces polítiques en tots els àmbits de govern, i sovint són processos que triguen en posar-se en marxa degut a la resistència dels dirigents a donar pas a cares i idees noves. Tot indica que dins el PP s'inicia un procés similar; però sobtat. Abans dels comicis era una força cohesionada, potent, destinada a guanyar o guanyar. No havia dissensions, crítiques ni discrepàncies: era un partit ordenat, disciplinat i perfectament engrassat. Però en pocs dies ha començat a enfonsar-se, després que succeís allò inevitable: UM pactaria amb el PSIB. Des de llavors, els esdeveniments s'estan precipitant. Primer va marxar el director del medi escrit

19. Un vot, un canvi

Diari de Balears , 19 de juny de 2007 Diario de Mallorca, 20 de juny de 2007 A vegades, una petita passa pot esdevenir un gran pas. En el pla polític, un vot pot ser l'avantsala d'un gran canvi. Un vot, un diputat o un marge molt estret de vots han permès donar via lliure a transformacions poderoses, molt més que la petita escletxa que va iniciar-les. Una majoria d'un vot pot sostenir un govern feble, sobre la corda fluixa, que no pot permetre's badades ni fissures, i més encara si l'oposició és una pinya que no dona treva. Però també pot ser el inici d'una època, on una petita escletxa pot fer forat i consolidar posicions majoritàries. Una majoria d'un vot és, al cap i a la fi, majoria. A Itàlia, un totpoderós Silvio Berlusconi fou desbancat del poder per uns pocs milers de vots. Als Estats Units, uns centenars de vots a Florida donaren la presidència a George Bush en lloc de Al Gore. A Eivissa, 37 vots han permès a la coalició d'esquerres guanyar

18. Tripartit "alla catalana", no Taifes "alla progressana"

Diari de Balears , 9 de juny de 2007 Última Hora, 16 de junio de 2007 A hores d'ara, ningú sap com van les negociacions de cara a governar les illes. A priori, l'entesa PSIB-UM és l'opció menys il·lògica (però mai se sap), ja que l'agressivitat del PP amb UM durant la campanya ha superat tots els límits. Si finalment s'acompleix aquesta opció, per a mi tindria molta més solidesa i coherència si s'acordés governar segons el número de vots i diputats obtinguts a les principals institucions. No és normal que una quarta candidatura en vots com UM governi tota una institució, i al Govern no tingués ni un sol conseller. Tampoc seria eficaç que el PSIB tingués tot el poder al Govern (amb parts cedides al Bloc) i UM donés suport cec sense participar-ne. Ara seria necessari un compromís i una cooperació de tothom arreu, on tots siguin col·laboradors i corresponsables de cadascuna de les institucions. No es tracta de barrejar el funcionament intern de les instituc

17. Pactos a corto y largo plazo

Última Hora, 7 de junio de 2007 Diario de Mallorca, 15 de junio de 2007 Tanto PP como UM son intereses que se odian y se necesitan mutuamente. La reedición de su pacto de gobierno sería muy beneficioso para ambos, satisfaciendo sus intereses comunes no exentos de roces; pero que nunca pondrían en peligro su pacto general. Esta es la opción más lógica y viable. Pero esta vez el PP ha ido más allá: ha intentado borrar del mapa a UM, dejando un ambiente postelectoral entre ellos de tierra quemada. Esto puede hacer que UM vaya más allá del beneficio inmediato y opte por una segunda opción: el pacto con el PSIB y el Bloc. Cuando se gestó el Pacte de Progrés, el PP perdió el Govern y los consells de Eivissa-Formentera y Menorca. Pero conservó Palma, importantes municipios, y en Madrid gobernaba Aznar. Ello sirvió para sostener al PP balear. Pero ahora no gobiernan en Madrid, y allí su discurso dista mucho de la moderación del gobierno Aznar. Se han perdido los consells de Menorca, Eivi

16. Pactes a curt i a llarg termini

Diari de Balears , 6 de juny de 2007 Tant PP como UM són forces que s'odien i es necessiten mútuament. El PP, molt més gran i poderós, mai ha pogut amb la manera de fer esmunyedissa i hàbil de UM. La reedició del seu pacte seria molt rentable per a tots dos, amb quatre anys més que satisfarien els seus interessos comuns, no exempts de crisis; però que mai farien trontollar l'acord. Aquesta és l'opció més lògica i viable. Però aquesta vegada el PP ha anat molt lluny: ha intentat esborrar del mapa a UM, amb despeses gegantines i una màquina mediàtica ofegant, deixant un ambient postelectoral entre ells de terra cremada. Això pot fer que UM replantegi les seves mires, més enllà del benefici immediat, i opti per un pacte amb el PSIB i el Bloc. Amb el Pacte de Progrés, el PP perdé es Govern i els consells de Eivissa i Menorca. Però va conservar Palma i altres municipis importants, i a Madrid governava Aznar: això va ajudar a sostenir el PP balear. Però ara no tenen govern a

15. El culto a la personalidad. Grande y más grande

Diario de Mallorca, 19 de mayo de 2007 Las campañas electorales saturan a los electores con folletos, carteles, anuncios, mítines. Todo ello acaba por aburrir, al repetirse sin descanso. Lo que ahora desiguala a algunos partidos de otros (entre las principales fuerzas) es su falta de mesura: esto pasa con el Partido Popular en nuestras islas. No sé si en otros lugares pasa con ésta u otras formaciones; pero aquí es una auténtica locura de megalomanía. En la plaza de España de Palma, principal lugar de paso de los ciudadanos, han colgado un inmenso cartel publicitario en el que aparecen los tres principales candidatos del Partido Popular a la alcaldía, Govern y Consell. Una inmensa lona que cubre dos caras de un edificio de varias plantas en obras, y que a primera vista parece un anuncio de Nike o Adidas hasta que te das cuenta de que no hay ninguna marca publicitaria. Me parece un delirio de grandeza, el colmo de la megalomanía. Machaca visualmente un lugar ciudadano, y lo polit

14. Candidats, no ens engegueu

Diari de Balears , 8 de maig de 2007 La candidata a la batlia de Palma pel PP, Catalina Cirer, va dir: "sempre he pensat que els debats han de servir per donar a conèixer actuacions i propostes als ciutadans" . Però dit això, va continuar dient: "dins la nostra planificació de campanya i la manera que hem triat per transmetre aquestes propostes del Partit Popular, no hi tenim previst fer-ho en forma de debat" (resposta a Aina Calvo, candidata del PSIB, quan aquesta li va demanar un debat públic). Al meu entendre, debatre no pot ser una estratègia : es un deure dels polítics davant els ciutadans als quals serveixen, i no solament en campanya. El que fa Cirer és un insult i un menyspreu als ciutadans. Per tant, com a ciutadà emprenyat i indignat, convido als candidats de la resta de forces (Eberhard Grosske, Aina Calvo i Miquel Nadal) a fer el següent: - Posar-se d'acord ràpidament per trobar un lloc per celebrar-hi un debat (si cal fer-ne més d'

13. ¿Cámara oculta? Sí, por favor

Última Hora, 6 de mayo de 2007 Últimamente se critica el uso de cámara oculta en reportajes de investigación, acusándolos de perjudicar a personas o colectivos muy determinados. Pues discrepo: la cámara oculta es necesaria en aquellos casos en que es imposible obtener contenidos de gran valor con procedimientos habituales. A escala balear es necesario usarla con otros temas que, por motivos varios, no han sido tratados. Aquí van mis ideas: 1. Los viejecitos van a votar. Destinatario: personal dedicado al cuidado de ancianos, o centros de disminuidos. Método: grabar las imágenes de personas entregando sobres de voto con la papeleta ya introducida. Objetivo: denunciar manipulación de voto. 2. La subvención que necesito. Destinatario: responsables de asociaciones. Método: descubrir la necesidad de favores o vinculaciones a un partido para ser o no ser subvencionado. Objetivo: denunciar el clientelismo político. 3. La libertad de quien paga. Destinatario: trabajadores de los medio

12. Ja sé qui no votaré

Diari de Balears , 1 de maig de 2007 En política s'ha de donar la cara sempre, amb vocació de servei públic, durant tot un mandat i no en campanya electoral. Per això, al meu parer l'actual batlessa de Palma, Catalina Cirer, es comporta de manera deslleial i indigna. Us en posaré alguns exemples: 1. La Obra Cultural Balear organitzà una taula rodona sobre les festes de Sant Sebastià (17 de gener). Foren convidats tots els caps de llista per Palma, i acudiren Miquel Nadal (UM), Aina Calvo (PSIB), Eberhard Grosske (Bloc) i Alexandre Seguí (ERC). Catalina Cirer (PP) refusà la invitació, i tampoc assistí ningú del seu partit. 2. Programa "Mira lo que hay" a IB3 Televisió (22 de gener). Debat sobre la Carta Municipal, al qual foren convidats els caps de llista de les forces polítiques del consistori. Eberhard Grosske i Aina Calvo hi acudiren. Catalina Cirer no va anar, amb l'excusa de portar "un expert en el tema", i la va representar un tinent de

11. Una passejada pel Parc de les Estacions de Palma

Diario de Mallorca, 16 d'abril de 2007 Diari de Balears , 23 d'abril de 2007 He fet el meu primer passeig pel nou Parc de les Estacions de Palma. En línies molt generals em sembla correcte, però no puc evitar fer un decàleg d'esmenes a la totalitat: 1. Manca d'arbrat. Molt pocs arbres plantats en total, optant per plantar sobretot herba, gens natural del clima mediterrani. Altres espècies ja estaven seques. 2. Gens d'ombra. Els arbres no crearan bosc enlloc: la majoria són prims, de copa escassa i massa separats entre ells. El centre del parc, nu d'arbrat i ombra, serà en estiu un forn impossible de travessar: no tothom voldrà remullar-se amb els brolladors. 3. Un parc molt dur. Els grans parcs no tenen camins adoquinats o enllosats, sinó de terra. Aquí no podem trepitjar terra enlloc, superfície més tova i natural. 4. Massa camins. Hi han més camins que zona verda: passejos central i horitzontal, en diagonal, sinuosos, quadrícula... calia fer tantes

10. On és Aina Calvo-Wally?

Diari de Balears , 10 de abril de 2007 On s'ha ficat la candidata pel PSIB a la batlia de Palma? És difícil trobar alguna referència informativa, tot i ser la principal alternativa per a governar una ciutat de 400 mil habitants: em costa exercir el meu dret a la informació. Que potser s'amaga? A la seva pàgina web vaig saber que des de novembre fa visites als barris, contacta amb entitats, i recull propostes. Però a molts mitjans no la veig entre un munt de notícies de Cirer, Matas, Estaràs, consellers i regidors. On s'ha ficat? M'han dit que acudeix a conferències, a actes socials, que l'han vista amb gent del carrer, que escriu articles a la premsa. Per què alguns no m'informen? Que acudeix als debats on els candidats a Cort exposen les seves propostes i responen les preguntes dels assistents. No la varen veure? També Eberhard Grosske (Bloc) i Miquel Nadal (UM) ho fan. Però la batlessa Catalina Cirer mai apareix, tot i que sempre acaba sortint als mitjans.

9. Dónde está Aina Calvo-Wally?

Diario de Mallorca, 8 de abril de 2007 Dónde está la candidata del PSIB a la alcaldía por Palma? Cuesta encontrar referencias en los medios, aún siendo la principal alternativa para gobernar una ciudad de 400 mil habitantes: es difícil ejercer mi derecho a la información. Se esconde? En su página web (www.ainacalvo.com) me enteré que desde noviembre visita los barrios, ha contactado con entidades, recoge propuestas... Pero en muchos medios no la veo, entre un marasmo de noticias sobre Cirer, Matas, Estaràs, consellers y regidores. Dónde se ha metido? Me han revelado que acude a conferencias, actos sociales, que habla con la gente de la calle, o que escribe artículos en la prensa. Por qué algunos no me informan? También acude a debates, donde los candidatos a la alcaldía exponen su programa y responden las preguntas de los asistentes. No la vieron? También suelen acudir Eberhard Grosske y Miquel Nadal; no así la alcaldesa Catalina Cirer... aunque siempre acaba saliendo en los medio

8. Entesa per Mallorca, o la força tranquil·la

Diari de Balears , 31 de març de 2007 Fa mig any del naixement d'Entesa per Mallorca, fruit de la decisió del PSM d'aliar-se amb EU-EV per formar l'actual Bloc. Realment, l'escissió respon al sorgiment d'un espai sobiranista creixent a les Illes. Fins ara, al PSM predominava un nacionalisme d'esquerres (contraposat al més dretà de UM), i dins seu germinava una corrent interna més radical. Potser el PSM no va saber gestionar aquest fet, i la idea del Bloc el condemnà a la partició: pactar amb EU-EV moderava el seu nacionalisme; fer-ho amb ERC hauria decebut els més esquerrans. Fos com fos, el PSM estava condemnat. Altrament, el independentisme illenc el lidera ERC; però sent una formació d'origen català, el seu creixement ha pogut ser menor davant els recels de qui desitjaven una força genuïnament balear. Entesa podria liderar aquest espai ideològic. Presentar-se només a les municipals és un acte coherent i pragmàtic d'acord amb les seves tesis, basa

7. Grandesa i misèria de l'esquerra nacionalista a Menorca

Diari de Balears , 24 de març de 2007 A Mallorca s'ha aconseguit la unió de quatre de les cinc forces polítiques minoritàries d'esquerres i nacionalistes existents a l'illa. Falta Entesa per Mallorca, que només es presenta a les municipals i no serà rival al Consell ni al Govern. A Eivissa i Formentera tres quarts del mateix, amb l'afegit del PSIB, aconseguint-se una força unitària que arreplega tota l'esquerra i nacionalisme pitiús. Però què passa a Menorca? Allà, tothom va per separat. Tantes energies abocades per aconseguir la unió de forces a Mallorca i a les Pitiüses... i s'han oblidat de Menorca. La necessitat d'entesa i unió de forces es vàlida a tot arreu, i tant d'esforç se'l pot endur el vent si no és complet. A EU-EV i ERC no els interessa tenir representació en aquesta illa (ara no hi són)? Que el Consell de Menorca sigui governat per un pacte d'esquerres PSIB-PSM, exclou la possibilitat d'unió per augmentar sa força? Malgrat

6. Què ens aporta IB3?

Diario de Mallorca , 15 de marzo de 2007 Llegint en un diari els programes més vistos de IB3 Televisió, observo detingudament alguns trets molt significatius. En primer lloc, cap dels seus programes arriba al 20% d'audiència. Segon, dels quatre programes més vistos (entre un 12% i un 19%) tres són sèries nord-americanes, i el imprescindible culebró sud-americà. I finalment, els únics programes que superen lleugerament el 10% són els informatius de migdia. La resta de la programació té una audiència baixíssima, inclús residual. Uns números molt pobres, en conjunt. De tot això extrec el següent. Primer, els millors registres d'audiència els obtenen produccions estrangeres que, a sobre, són reposicions. Segon, aquestes audiències corresponen a programes en castellà. Tercer, les principals apostes de la cadena en producció pròpia fracassen totalment. Els "magazines" de matí i tarda, sèries, i altres continguts de producció pròpia no enganxen. Només els informatius te